Els partits que estan determinats a fer possible el referèndum sobre la independència de Catalunya comencen a enviar-se retrets i crítiques. La unitat del bloc sobiranista fins el 9 de novembre és bàsica per arribar a l'objectiu marcat, i amb les declaracions creuades d'aquest dilluns algú podria veure-la perillar. Ara bé, ningú ha de patir. Els atacs tenen un motiu, que es diu pre-campanya electoral per les europees, i si no hi ha sorpreses no aniran més lluny fins que aquesta tardor s'hagin de prendre les grans decisions davant del 'no' espanyol a la convocatòria del plebiscit.
Terricabras (ERC) ha posat en dubte que els vots de CiU vagin a parar a una candidatura sobiranista -en referència a l'entrevista d'aquest diumenge a Duran de La Vanguardia-, mentre que Urtasun (ICV) ha fet una crida a la participació per fer un vot de càstig a CiU. En definitiva, foc d'encenalls, obligat per la immediatesa de les eleccions i pel fet de no haver conformat una llista unitària. Els peixos grossos dels partits han evitat sortir a criticar les altres formacions, ja que per les votacions amb menys transcendència en el cicle electoral no arriscaran una aliança que de moment els funciona a tots. Potser ho faran ja en el marc de la campanya electoral, però serà puntual i el dilluns 26 de maig la calma tornarà fins a nou avís. Un gran daltabaix electoral hi hauria d'haver perquè algú canviï d'estratègia.
A l'avantsala de les europees, allò que sí preocupa a CDC són els comentaris de Duran i Lleida, que a diferència dels altres casos sí que és un 'peix gros'. El mal que va fer a la formació a les catalanes de 2012 va ser amb tota seguretat més alt que la suma de tots els atacs de l'oposició, ja que va ser la principal font d'inspiració dels retrets. És per això que Felip Puig ha desaconsellat esmentar amb tanta freqüènncia la tercera via. D'altra banda, Lluís Corominas (CDC) ha tirat pilotes fora i ha declarat que tothom a CiU desitja la consulta del 9 de novembre. Entenent que com a mínim això és cert, la cita a les urnes del mes vinent, en principi portaran un Parlament Europeu amb quatre grups parlamentaris que tindran pel cap baix un defensor del referèndum català: Ramon Tremosa (CDC – Liberals), Josep Maria Terricabras (ERC – Aliança Lliure Europea), Francesc Gambús (UDC – Partit Popular Europeu) i Ernest Urtasun (els Verds). A aquests se'ls hauria de sumar Izquierda Unida (Partit de l'Esquerra Europea). Jugaran ells un paper clau a mesura que la legislatura avanci i el conflicte Catalunya – Espanya es desfermi?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
