Si algun dia en el futur topen amb els testimoniatges del Dietari 2014, deixin-me fer constar el nom d’Oriol Papell. Aquest migdia tornava a casa en metro i fent una repassada al compte de twitter he vist la notícia del seu decés. He fet un bot que ha espantat els altres passatgers del vagó. La sorpresa ha estat majúscula, per tràgica i inesperada. Oriol Papell ha mort als trenta-un anys a causa d’un atac de cor absurd i injust aquesta matinada de dilluns.
L’Oriol ha estat un activista enèrgic per la independència, com ho va ser també la Sílvia Martínez, i estic convençut que hagués estat un dels futurs líders d’Esquerra Republicana en una Catalunya independent. De fet ja va ser regidor republicà a Castellar del Vallès, i ara presidia ERC Vilanova i la Geltrú des de feia tant sols mig any. Vilanova és la població natal de ma mare, i tot i no conèixer-nos personalment –encara no havíem pogut coincidir- si que vam compartir també, ideals, opinions, i continguts per les xarxes socials. Sempre des de la proximitat i l’estima d’Oriol a Oriol. Aquella sensació de seguretat que sento cada vegada que vaig a VnG, conscient de què l’Oriol estava al capdavant de l’Esquerra del poble, ara és un buit terrible.
Fúria, impotència. Injustícia. Mai m'hagués imaginat que escriuria aquest article. El procés d’independència no es pot permetre de prescindir d’un actiu tant important, i l’Oriol no mereixia perdre’s el desenllaç del procés just ara que ho tenim a tocar. Un procés amb el qual havia nascut i amb el qual s’havia il·lusionat, i amb aquesta il·lusió havia arrossegat tantes persones primer a Castellar del Vallès, i ara a l’estimada Vilanova, com també a través de les xarxes socials, l’espai on tanta gent vam gaudir de la possibilitat de conèixer-lo i avui el plorem.
L’Oriol ha mort als 31 anys. Aquesta és la tragèdia real. Si ja se’ns fa difícil haver d’assumir la mort d’algú que probablement ja ha tingut l’oportunitat de donar tot allò que podia donar a la vida, mai ho estarem prou de veure com un atac de cor arrenca aquesta oportunitat a una persona tant jove, preparada, intel·ligent, alegre, especial i propera. No pateixis, nosaltres acabarem de culminar el cim, i al capdamunt t’hi trobarem a tu, Oriol, esperant-nos amb aquell somriure. Descansa en pau i segueix protegint Vilanova i Catalunya des d’allà dalt.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
