On serem d'aquí mig any exacte? Hauríem d'estar esperant els resultats d'una consulta que desvetllaria després d'anys què volen fer els catalans amb el seu país durant les properes generacions. El resultat no seria vinculant, així que en principi no veuríem cap aplicació el dia 10 de novembre. Ara bé, depenent de l'opció guanyadora s'hauria d'obrir un procés de coordinació entre les forces polítiques per establir un full de ruta que es basaria en establir negociacions amb l'Estat Espanyol per satisfer el mandat del poble català.
Un previsible fracàs de les converses amb Rajoy amb tota segurertat duria a noves eleccions catalanes, que en cas de victòria del Sí-Sí hauria d'acabar aprovant una DUI com a única sortida ja que Espanya no hauria reconegut els resultats. És a dir, després del 9-N descobriríem que una consulta no ens salvava sí o sí de l'arriscada DUI, però com a mínim li donaria més legitimitat.
Totes aquestes elucubracions, però, queden molt lluny, perquè els sis mesos fins el 9-N no seran una mera espera per arribar a la data marcada i votar. Ans al contrari, serà mig any frenètic que ara pocs creuen que acabi en consulta. Fa cinc mesos que els partits sobiranistes van pactar data i pregunta, i ja som al cinquè mes del 2014. I les perspectives de poder anar a les urnes segueixen sent tan poques com el 12 de desembre de l'any passat. Sens dubte, el més calent és a l'aigüera, així que en lloc de començar a preveure l'endemà del 9-N, ens hem de cenyir a aquest estiu-tardor. El problema és que això és encara més imprevisible que l'endemà de la consulta. Ens passarem la tardor amb les campanyes del Sí-Sí, Sí-No i No? Ens la passarem a l'expectativa i sense cap canvi? Ens la passarem amb una campanya electoral per unes plebiscitàries? O bé ens la passarem ocupant els carrers?
D'altra banda, CiU ha obert la campanya electoral per les europees com tota la resta de formacions aquest divendres a mitjanit. Duran, Mas, Tremosa i Gambús (el candidat a l'Europarlament per UDC) han estat els protagonistes de l'acte, que ha acabat amb crits d'independència. Mentre Tremosa seguia el càntic d'in-inde-independència' picant de mans, Artur Mas no ho feia però es mirava, somrient, els assistents. Per contra, Gambús i Duran miraven al terra o intentaven parlar amb algú del voltant (consulteu el vídeo aquí, al minut 6:00). És el partit i els protagonistes que han de pilotar el procés en els propers sis mesos.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
