El màxim aspirant a la presidència de la Comissió Europea, el conservador luxemburguès Jean-Claude Junker, s'ha mostrat en la línia de Rajoy amb el problema català. Té ben apresa la recepta del seu col·lega espanyol: Constitució i insistència en què una Catalunya independent quedarà fora de la UE (o, fugint d'eufemismes, la Unió expulsarà una part del seu propi territori quan aquest esdevingui independent d'Espanya). Davant de les declaracions de Juncker, però, s'han de fer dues consideracions que fan grinyolar la credibilitat del discurs:
1. Junker està en plena campanya electoral i farà tot el possible per guanyar vots. És més, se la juga com ningú, ja que opta a rellevar a Barroso a la Comissió i les enquestes només li donen 11 escons de coixí respecte els socialistes. I tenint en compte que 27 països participen dels comicis per decidir 750 eurodiputats, aquest coixí gairebé està buit de plomes a dins. Així doncs, ha de desitjar el màxim de diputats del seu partit germà a Espanya, el PP, perquè és l'únic partit espanyol (juntament amb UDC) que el votarà per ser l'escollit en el càrrec amb més poder de la UE. I què dóna vots al PP? La mà dura amb el sobiranisme. Era impossible, doncs, que Junker digués el contrari.
Ara bé, el luxemburguès ho ha dit a Espanya envoltat de dirigents del PP, que no és estrictament el seu partit. Adaptarà, doncs, el seu discurs. Què va dir Zapatero davant d'un Palau Sant Jordi ple el 2003? 'Apoyaré la reforma del Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña'. I què va fer? Incomplir. Què pregonava el PP a Catalunya en vigílies de les últimes eleccions espanyoles? 'Pagarem les disposicions addicionals que marca l'Estatut català'. I què van fer? Incomplir. Què defensa ara Rubalcaba quan es troba a Catalunya amb Navarro? 'Impulsaré una reforma constitucional federalista'. I què està fent? Incomplir.
2. L'ex-president de l'Eurogrup fa trampa. Barreja conceptes. Diu que Rajoy mana i que la Constitució està per sobre de tot, així que bo hi ha res a parlar sobre el dret a decidir. I després nega que Catalunya serà independent ipso facto. Suposant, òbviament, que hi hagi una separació no amistosa i que així doncs Espanya vetarà qualsevol opció catalana d'entrar a la UE. I si, fent política-ficció, a Espanya no li quedés més remei que acceptar la situació i deixar anar Catalunya per evitar mals majors, i que fins i tot hagués d'arribar a acords, com ara no vetar el nou estat a la UE? Seran la resta de països, encapçalats per Juncker, els qui posin pals a les rodes a continuar tenint Catalunya però com a nou país membre?
Que ningú es posi nerviós. Això només acaba de començar.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
