Dos alemanys, un luxemburguès, un flamenc i un grec. Els caps de les cinc principals ideologies polítiques a nivell europeu han parlat del conflicte Catalunya – Espanya aquest dijous en un debat televisiu emès a 25 estats. És, sens dubte, la prova que s'ha assolit el primer objectiu de la classe política i la societat civil catalana sobiranista: el ressò internacional i, en particular, arribar a la Unió Europea. Això no vol dir que la Comissió hagi inclòs el tema a l'agenda política, i encara menys que hagi donat suport a les reivindicacions catalanes; de nou, però, les vergonyes d'Espanya queden al descobert. I Europa no les tapa.
Les grans manifestacions de les dues últimes diades i sobretot la perseverança dels partits catalans -a banda el procés paral·lel a Escòcia- han forçat Martin Schulz, Jean-Claude Junker, Guy Verhofstadt, Ska Keller i Alexis Tsipras a pronunciar-se. Cada candidat ha seguit en línies generals el discurs del partit que li ha de donar suport a l'Estat Espanyol -excepte Junker, que ha recitat la retòrica (si se li pot dir així) de Rajoy, en detriment de la minúscula a Europa UDC. Res d'estranyar en campanya electoral. No tenen cap altra opció si volen vots per les candidatures a la presidència de la Comissió. Tot i això, han estat més que ambigus i cap d'ells ha fet una defensa aferrissada del soci d'aquest club europeu que és Espanya, per molt que Margallo ho pregoni. Europa continua sense pronunciar-se en ferm, i menys ho farà en campanya. Catalunya no té la UE com a aliada, però fa dos anys no podia somiar ni en la internacionalització ja aconseguida. La recepta a seguir? La que ha funcionat fins ara: perseverança.
D'altra banda, perseverar en la defensa dels espanyols és la base del govern del PP. Dels espanyols que combreguin amb ells, és clar. Prova d'això és la detenció de dues persones que celebraven l'assassinat d'Isabel Carrasco a les xarxes socials per apologia de l'assassinat. Surrealista. Surrealista, ja que els insults, menyspreus, amenaces i desitjos de mort tan cruel com sigui possible a tots els catalans són habituals a Twitter. La policia nacional sempre ha destacat la dificultat d'identificar-ne els autors, però el jove independentista valencià que es mostrava feliç per la mort de Carrasco no ha hagut d'esperar més de dos dies per ser arrestat. Amb aquesta majúscula discriminació, encara s'estranyen a Espanya de l'augment del separatisme?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
