Tres alcaldes de CiU i un d’ERC s’han postulat de forma molt clara en contra de l’ús dels títols de Princesa de Girona, Comtessa de Cervera, Duquessa de Montblanc i Senyora de Balaguer per part de la futura princesa de la corona de l’Estat espanyol, Elionor. Malgrat no poder fer-hi legalment res, la justificació encara ha estat molt més directa: Catalunya està immersa en un procés de consulta que ha de desembocar en la independència. Afegeixen que la monarquia és una institució anacrònica i un símbol d’imposició.
Sense ser tan explícit, el govern català de Convergència i Unió ha dit que s’abstindrà en la votació de la llei exprés que ha de servir per proclamar en un temps rècord el príncep Felip com a nou rei de l’Estat espanyol. El portaveu Homs ha remarcat que Catalunya té més feina a preparar-se per al 9N, el veritable repte. Fins i tot UDC fent servir d’altres arguments ha demanat a través de Duran i Lleida l’abstenció. A Duran no li agrada ser una simple comparsa dels pactes d’estat entre PP i PSOE, però estranya que això li vingui de nou. Si realment vol participar de pactes d’Estat, que s’afanyi en ajudar a proclamar la República de Catalunya. El PNB també ha dit que s’abstindrà, i els partits republicans de debò com ERC, IU, ICV, Bildu, etcètera ja han confirmat el seu vot contrari. Catalunya i Euskadi es distancien de la Corona.
Tot això el president espanyol, Mariano Rajoy, ho anomena “política petita”. Però el fet és que canviar un rei per un altre a corre-cuita tampoc escauria a la “gran política”. Els ciutadans espanyols ja han fet caure dues vegades una monarquia –i concretament de dinastia borbònica-, i tard o d’hora hi tornaran. Els partits que formen part de l’establishment de la transició, tant el monàrquic (PP) com el monàrquic “de profundes arrels republicanes” (?, PSOE) saben que si el canvi es fa llarg, els ciutadans espanyols voldran el seu “dret a decidir” sobre monarquia o república. A Espanya un bon dia se n’adonaran que votar és la solució, i que això és precisament el que volia fer Catalunya el 9 de novembre. I el dia que associïn positivament els dos drets a decidir, aquesta serà la fi del bipartidisme, de l’establishment actual, i de Catalunya com a regió d’Espanya.
En aquests moments d’agitació social i de debat polític, és el moment de defensar amb claredat els ideals i les arrels identiàries que han definit cada formació política. És el que estan fent tots els partits que estan creixent darrerament. I aquí el PSOE amb la renúncia explícita al republicanisme, tal i com deixava anar Rubalcaba ahir sense cap tipus de vergonya, és on perdrà els vots. Si el PSOE s’erigís com la força d’esquerres que representava el seu fundador, i fes gala d’una defensa del dret a decidir català, i del dret a decidir espanyol, probablement ara estaria en condicions de tornar a guanyar còmodament unes eleccions a l’Estat veí. Tot per un pacte caducat de fa gairebé quaranta anys.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
