Per molt que Rajoy digui que és impensable que Catalunya voti el novembre i es mostri incrèdul davant una possible convocatòria de consulta, tem la propera tardor. Ell i la resta de la cúpula de poder espanyol. També l'encara rei, que segons ha trascendit ha triat la primavera per abdicar i no la tardor perquè pensa que serà “complicada”. Per què ho ha de ser, si no és per l'esclat del conflicte català? Tenen ja pensada la manera per aturar la democràcia al principat i saben que la tensió serà major a la d'ara? “Estic segura que Rajoy suspendrà l'autonomia de Catalunya si Mas convoca la consulta”, va dir Sánchez Camacho fa quatre mesos. És evident que la pilota és a la seva teulada, perquè per molta llei que impugnin, Catalunya s'acabarà agafant a la legislació pròpia o internacional, i si Espanya no va més enllà, el pitjor dels seus malsons, un referèndum, es farà realitat.
L'abdicació de Joan Carles I ens fa recordar la d'Albert II de Bèlgica, que també va ser ràpida però després de molts precs del govern federal perquè s'ho repensés. Això sí que és impensable que hagi succeït a Espanya. Precisament Brussel·les viu, com Madrid, uns dies clau després de les eleccions del 25 de maig. El tradicionalment fragmentat parlament belga ha vist com per segona vegada la Nova Aliança Flamenca (N-VA), els independentistes flamencs, han guanyat. Aquesta vegada, però, ha eixamplat a deu escons la distància amb els socialistes valons (PS).
La legislatura passada, després d'un any i mig la N-VA va quedar fora d'un govern multipartit. Enguany busca formar aliances, però el PS treballa també a l'ombra per barrar-li el pas. En tot cas, el cas flamenc és un exemple per demostrar que les sinergies entre Catalunya, Flandes i Escòcia són impossibles. La N-VA ha arrasat perquè ha deixat molt en un segon pla el discurs independentista i ha reivindicat més aviat una confederació. I pel que fa a Escòcia, encara que Obama hagi afirmat aquest dijous que el futur escocès el decidiran els seus habitants (dirà mai el mateix en el cas de Catalunya sense que Espanya hi doni suport?), el sí a la separació és encara poc probable. Si el 18 de setembre Alex Salmond rep un gerro d'aigua freda, la temptació espanyola serà la de perjudicar i intoxicar el debat a Catalunya: tothom ha de tenir clar, però, que no són vasos comunicants.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
