Cop de teatre aquesta tarda del PSC. Fa un parell de mesos semblava que les posicions en referència a la consulta del 9N estaven molt clares. Els del ‘sí’, els del ‘no’, i els de la incerta ‘tercera via’. Però de sobte es produeix un moviment sísmic a tot Europa. Les eleccions europees capgiren el panorama polític estatal: a Catalunya Esquerra Republicana assoleix la victòria i el PSC perd la meitat dels vots. A Espanya, el PPSOE perd un munt d’eurodiputats i entren amb força partits nascuts de la crisi que sumats al desafío catalán, fan trontollar el bipartidisme espanyol.
Com a conseqüència d’aquest sisme, Rubalcaba ha dimitit. Uns dies després el Rei ha anunciat la seva abdicació i això ha començat a fer trontollar Duran i Lleida. Amb la caiguda de Rubalcaba, el principal valedor de Pere Navarro, s’esvaeixen les escasses oportunitats de tirar endavant el projecte del socialisme espanyolitzador a Catalunya, i els armadillos s’han llençat a sobre de l’ex alcalde de Terrassa fins avui, que ha anunciat la seva dimissió com a primer secretari del PSC, que farà efectiva el 14 de juny en el consell nacional del partit.
La dimissió de Rubalcaba, la de Pere Navarro, i la trencadissa a Unió Democràtica és una crisi en tota regla que afecta només el sector de la tercera via. Duran deia que no se sentia escoltat a Madrid, i molt poc comprès a Catalunya. Pere Navarro ha intentat recalcar en la intervenció d’aquesta mateixa tarda que ha fet tot el possible per donar sentit a la tercera via; el fet és que no se n’ha sortit. Catalunya no ha comprat el discurs federalista i molta gent del PSC ha estat fent pressió al llarg dels darrers mesos per fer virar el rumb del partit fins que Pere Navarro ha aixecat avui la bandera blanca.
Ahir sis alcaldes socialistes de pes admetien que cedirien el padró municipal a la Generalitat si la consulta no era impugnada, un pas que deu haver ajudat a decantar un ja acorralat Navarro que també ha vist com el seu delfí a Barcelona, Jaume Collboni, li ha girat l’esquena i demanava canvis profunds després de la desfeta europea. Quan l’anella metropolitana, el darrer bastió de poder del socialisme català, ha començat a veure les orelles al llop, Pere Navarro s’ha quedat desplomat i el poder se li ha fet més virtual que real. Navarro ha perdut finalment el control del partit, engolit per l'anhel del poble català que posa la directa cap al referèndum d'autodeterminació del 9N. Catalunya ja no es conformarà amb les engrunes d'una incerta reforma constitucional si és que s'acabés produint.
Si Duran i Lleida acaba plegant i tant PSC com UDC viren cap al sobiranisme, es preveu un terratrèmol sobiranista amb epicentre a Catalunya de conseqüències absolutament imprevisibles. Caldrà, però, veure qui esdevindrà primer secretari socialista primer i quina línia intentarà seguir. Tenint en compte que el 9 de novembre segueix a l’agenda com a data gravada amb foc al calendari nacional català, els propers mesos fins la tardor calenta i el dia del referèndum seran explosius.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
