La marea verda s’ha apoderat del centre de Barcelona aquesta tarda per defensar l’escola catalana. Des de les Illes, Jaume Sastre beneïa la marxa en el seu trenta-novè dia de vaga de fam per la mateixa raó. Els catalans hem de tornar a sortir per defensar la nostra llengua i la nostra cultura una vegada més, una cosa que no caldria fer si no estiguéssim lligats a un Estat que ens vol eradicar contínuament. El “Sí+Sí” -molt present a través a de les estelades que omplien la marxa- segueix engreixant-se d’arguments a només cinc mesos del referèndum d’autodeterminació.
Dijous vèiem un debat previ a TV3, al programa .Cat d’Ariadna Oltra on els que defensen una escola bilingüe exposaven els arguments tronats en contra de l’escola catalana. Els bilingüistes defensen bàsicament un model de línies com el que han imposat la País Valencià i volen imposar a les Illes amb el TIL per expulsar el català del sistema educatiu. Si famílies castellanoparlants porten els seus fills a l’escola en castellà com si fossin a Salamanca, aquests mai tindran l’oportunitat d’aprendre la llengua del seu país. Actualment la immersió lingüística, reconeguda internacionalment, aconsegueix que els alumnes acabin el cicle escolar dominant perfectament ambdues llengües. Ells mateixos queden en evidència quan reconeixen que, efectivament, els nens adquireixen les competències lingüístiques en les dues llengües. Aleshores diuen que demanen una altra manera d’arribar-hi. Per què canviar allò que ja funciona i integra? Per què precisament els molesta que els seus fills aprenguin català.
Mentrestant, l’actualitat política va seguint el seu curs centrada en el que està passant al PSC i a UDC. Núria Parlon, que parla català gràcies a la immersió lingüística i el defensa amb orgull davant dels puristes de la llengua, es postularà finalment per a rellevar Pere Navarro en el càrrec de líder del PSC. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet haurà de decidir si s’escolta l’angelet o el dimoniet: avui Oriol Junqueras li reclamava un gir de mínims a favor de la consulta tal i com reclama el país en conjunt “no els demanem que es facin independentistes”. D’altra banda, Alícia Sánchez-Camacho li exigia aquest migdia que no abandonés el bàndol del veto a la consulta i la Constitución española, el bàndol del PP i C’s; els partits bilingüistes que avui no hem vist manifestar-se a Barcelona per defensar la llengua del seu país.
UDC ha mostrat respecte i suport a Duran i Lleida al Consell Nacional d’avui. Duran haurà fet en els darrers set dies una espècie de moviment pendular que anava de deixar CiU a donar-hi suport en unes plebiscitàries. El cert però és que sembla ser que Duran està rebent ofertes des dels sectors empresarials espanyolistes per abandonar UDC i liderar un partit anti independentista de centre a Catalunya. Tot això a la vegada que Ramon Espadaler –un dels candidats a rellevar Duran- deia que el president d’UDC anunciarà un Consell Nacional quan Mas convoqui la consulta per concretar si el vot d’UDC serà pel Sí+No, o pel Sí+Sí. I mentre tot aquest garbuix d’idees i de moviments contradictoris es va produint -i això a la vegada desgasta el global de la federació de CiU-, la també membre d’UDC, Joana Ortega, segueix preparant l’organització formal del referèndum d’autodeterminació del 9N.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
