La flama baixa un any més aquest dilluns des del Canigó cap a una multitud de pobles dels Països Catalans per mantenir la llengua catalana -o valenciana, com es prefereixi- viva. Ha estat un any difícil pels múltiples atacs que ha rebut a les Illes, on la vaga de fam de 40 dies de Jaume Sastre i el suport que ha tingut ha erosionat el govern Bauzá fins al punt de tenir la reelecció l'any vinent molt difícil. També, però, al País Valencià i a Catalunya la voluntat de l'executiu espanyol d'arraconar-la amb el tancament de Canal 9 i la nova llei d'educació ha fet sortir milers de persones al carrer.
En aquest sentit, una crida a la unitat dels tres territoris per defensar la llengua recollint l'esperit de la flama del Canigó té tot el sentit del món. Establir vincles estrets de col·laboració tenint seria ideal. El concepte de Països Catalans per descriure una unitat lingüística -així doncs, cultural- té plena validesa. Ara bé, la necessitat d'apel·lar als Països Catalans com a unitat política en aquest moment ja és més dubtosa.
Des del final del franquisme -i fins i tot podríem anar tan enrere com la II República- gairebé la totalitat de l'independentisme català ha simpatitzat amb la idea d'un estat federat que tornés a reunir el Principat, València i les Balears. No obstant això, després d'un rebuig majoritari durant els últims anys al sud de la Sénia i a ses Illes a la idea, els partits i entitats que defensen la plena sobirania han deixat en un segon pla la reivindicació dels Països Catalans. Formalment, ERC o l'ANC encara ho esmenten al seu ideari, però és només la CUP qui de veritat s'aferra a la idea.
La història parlarà d'aquí uns anys, però potser ha estat un encert pel procés haver renunciat a reivindicar uns Països Catalans dins les mateixes fronteres, o deixar-ho en un segon pla, a fi d'aglutinar una majoria de ciutadans independentistes. Quanta gent que votaria Sí-Sí donaria suport a compartir estat amb els veïns del sud i l'arxipèlag balear? El pancatalanisme provocava rebuig a València i les illes, mentre que a Catalunya es percebia com una idea del passat i massa onírica. I és que pensant-ho fredament, no s'acabaria repetint la història de mala convivència en cas d'una federació dels països de llengua catalana? Amb tot, en cas que Barcelona passi a ser capital d'un estat pròsper, tampoc és una bajanada pensar que podria haver un efecte dominó. Haurem d'esperar. Paciència.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
