Cerdanyola del Vallès, 10 de juliol de 2014. El candidat amb menys opcions d’ocupar el tron del PSOE, José Antonio Pérez Tapias, demana un aplaudiment per a la proposta de pregunta del també candidat al tron socialista català, Miquel Iceta. El “defensor” espanyol de la consulta del 9N afirma que aquesta pregunta és la manera correcta per poder exercir el dret a decidir català. O sigui, que només Espanya pot decidir si es fan consultes, i només en consultarà sobre el que Espanya vulgui. Pérez Tapias subratlla que aquesta és la manera de que el PSOE i Espanya iniciïn un camí d’enteniment cap a un model federal d’Estat. Si s’hi fixen, els dirigents del PSOE que han picat l’ullet al mal anomenat federalisme, sempre utilitzen expressions similars a “és el camí per començar a encara Espanya cap a…”. El PSOE mai ha dit que el 2015, si guanya, transformarà Espanya en un Estat federal, a diferència d’aquí on els partits sobiranistes es van comprometre a convocar un referèndum. I això és important tenir-ho en compte.
Parlament de Catalunya, el mateix matí. Nova picabaralla entre el president Mas, cansat de respondre sempre a les mateixes amenaces d’Alícia Sánchez-Camacho (PP). El president ha dit a la líder espanyolista que ha demanat ja una reunió formal a Rajoy. Duran ho havia desvetllat ahir al Congreso. Madrid respon una estona després per desmentir-ho. Sembla ser però que el problema està en què Catalunya vol una reunió allunyada dels focus mediàtics, i Espanya vol tornar a donar un cop de porta a bombo i plateret. Mariano Rajoy oferia ahir finalment la primera oferta consistent al Principat: “Si mañana me llama, mañana viene […] incluso estoy dispuesto a darle el privilegio de cambiar mi agenda para recibirle maña por la tarde”. El cert de tot plegat és que a qui sí que rebrà el president espanyol és a l’entitat unionista Societat Civil Catalana, la de Joaquim Coll, el mateix que diu que amb la independència la gent es veurà obligada a canviar els seus sentiments íntims (?).
En la mateixa cambra catalana, el portaveu socialista rescatat de les entranyes de l’arquitectura estatal més profunda, Maurici Lucena, ha encertat plenament el diagnòstic sobre un dels líders crítics del PSC més atropellats darrerament: Joan Ignasi Elena. Lucena li ha dit que pren les decisions a càmera lenta. I té raó perquè el diputat del corrent catalanista va estripar ràpidament el carnet del PSC quan va veure que Iceta seria el futur primer secretari, i uns dies després anuncia que s’esperarà al setembre per decidir si retorna l’acta de diputat o passa a ser diputat no-adscrit –una decisió a priori fàcil per tot aquell qui és conscient de què implica trencar el carnet del teu anterior partit. En aquell rampell, Elena confiava que les dues altres diputades díscoles, Geli i Ventura, el seguirien a ulls clucs i abandonarien tot seguit el partit. Cap de les dues l’han seguit i Elena s’ha quedat sol. A l’encara diputat li ha aparegut l’E d’error en el seu GPS, com a les calculadores, i la deserció se li ha fet massa gran. Finalment se n’ha adonat que els corrents crítics del PSC son un bluf: no tenen ni lideratge visible ni s’entenen entre ells, ja que en realitat, ningú s’atreveix a abandonar el vaixell.
Aquesta resta de crítics, al marge d’Elena, s’han decidit tal i com van anunciar fa setmanes a crear una nova marca electoral de cara a les municipals, però que no s’hagués de confrontar amb el PSC, en principi. Allà s’hi ha acumulat uns quants crítics, alguns amb lògica com l’ex-regidor barceloní Jordi Martí estripant prèviament el carnet, i d’altres sense estripar-lo. Altra vegada amb lògica, la direcció socialista els ha recordat que si volen crear una nova marca electoral, es deixin d’històries i pleguin del PSC. És de manual. Però els crítics han estat així d’il·lusos des de les darreres eleccions al Parlament. Creuen que amb tot això espantaran la direcció del PSC i a Miquel Iceta, que de sobte, la direcció els tornarà a tenir en compte i per fi podran deixar de ser dissidents. I la cúpula ja fa temps que els tenen descomptats del seu full de ruta. La veritat és que fa vergonya veure com la pròpia direcció els ha d’ensenyar a ser díscols. De traca i mocador, i mereixedora d’un veritable aplaudiment, és l’actuació d’Àngel Ros, que va presentar-se com a candidat contra Pere Navarro, hi va renunciar per tenir un lloc a l’executiva, i ha estat fent constantment spanish amagos amb els crítics, fins que el seu Joc de trons particular se li ha complicat tant que va decidir plegar de diputat, tornar al feu de Lleida i tornar a besar la mà de l’amo Iceta, a qui ja veurem durant quant de temps ostentarà la corona.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
