Les portades dels diaris fa just quatre anys enrere ho deixaven clar:
“Catalunya crida Prou!” – El Periódico
“Catalunya sentencia” – La Vanguardia
“El poble dicta sentència” – Avui
“El clam d'un poble” – El Punt
El dia anterior, el 10 de juliol, més d'un milió de persones sortien indignades pels carrers de Barcelona demanant la reacció a Catalunya. Era impensable, però, que quatre anys després el país fos a les portes de tensar la corda al màxim. En qualsevol cas, l'11 de juliol de 2010 -com aquests dies amb la final de la cita brasilera- tots els rotatius publicaven també la prèvia del partit decisiu del Mundial de futbol, que s'emportaria Espanya. La victòria a Copa del Món causava tant èxtasi com amnèsia. La glòria futbolística feia oblidar la pèssima situació de les institucions i les arques de l'Estat.
Quatre anys més tard, l'establishment confiava en el futbol de nou com a eina per reduir l'agitació popular, les ganes de canvi i l'activació de la generació crescuda ja en democràcia -ja sigui en forma de repulsa al bipartidisme, de debat republicà o d'independentisme. La participació express espanyola al campionat no ho ha fet possible, i ara, amb les tempestes que se'ls apropen per molts fronts, s'haurien de començar a qüestionar: “Què en quedarà de l'Espanya que ara coneixem en quatre anys?”. Des de l'òptica catalana, algú pot preguntar: “Hi haurà una selecció nacional a Rússia 2018?” Per això es necessitaria participar en la fase de classificació del campionat que començarà dos anys abans.
Les vies per veure sonar Els Segadors a un camp de futbol rus en quatre anys són, en principi, llargues i complexes. Però, sens dubte, tot passa en primer lloc per la llei de consultes que ha d'aprovar el Parlament el setembre. Els ponents de la llei n'han acordat els últims serrells aquest divendres i destaca l'acord per no habilitar el vot per correu als catalans residents fora del país però dins l'Estat Espanyol. La frontera entre ser català i espanyol, de vegades, es difumina. Com es determina si és català algú que viu a Espanya i ha passat algun període de la seva vida a Catalunya? Els ponents han preferit no córrer el risc d'un vot massiu dels espanyols que han viscut durant un temps al Principat, però sí que permeten el vot als catalans residents a l'estranger, i també als comunitaris i als extracomunitaris -sota condicions diferents. Tota la lògica del món: tothom qui ha de construir la Catalunya del futur -i no els qui n'han format part en el passat- ha de formar part ara de la decisió més important.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
