Mentre els voltors de la caverna espanyola –cap exempt de culpa, per cert- devoren el cadàver del rei caigut, els catalans ens empassem la ràbia i la indignació per haver regalat aquest triomf a l’espanyolisme. Malgrat això no té res a veure amb el procés i Pujol no era un abanderat ni un símbol de l’independentisme -més aviat al contrari i fins fa pocs dies-, la caiguda del referent catalanista desmoralitza una mica. Cedir aquest triomf als becs de les aus rapinyaries dol, però hem de ser conscients que aquesta és una més de les conseqüències necessàries del procés -que ja sembla purificador- independentista. Cal arribar nets de culpes al nou Estat Català. L’independentisme transversal i allunyat del classisme de la Catalunya convergent dels vuitanta i els noranta ha passat el ribot per sobre d’aquella elit econòmico-política acomodada al model de societat corrupta de Castella.
Però per desgràcia per l’unionisme, el procés segueix endavant, i amb força. Avui ens llevàvem amb una notícia que ha estat desmentida pel seu protagonista, Josep Rull. El Periódico afirmava que el nou número dos de CDC havia filtrat el pla B de Mas quan Madrid porti la consulta al TC: govern de concentració i plebiscitàries per al 2016. Veient el panorama tal i com està ara, és improbable que la societat tingui aquesta paciència, o ERC sostingui dos anys més un govern dirigit per un partit, ara sí, més afeblit que mai. Qui formaria ara un govern de coalició amb CiU? Comprensible, el partit s’ha convertit en una espècie de bomba de rellotgeria. No hi ha ningú que posi ara mateix la mà al foc per què no sortiran més informacions comprometedores.
Suposo que son capaços de distingir entre el que seria embolicar-se amb l’Estelada, i una altra cosa ben diferent que és admetre que sense el procés i la conversió de CiU, aquestes informacions no s’haurien conegut mai. La independència qüestiona tot un Statu Quo de polítics i empresaris d’aquí i d’allà que s’han estat tapant les vergonyes a través de pactes de governabilitat a la Moncloa o a les diferents autonomies que ara no comprenem per què aleshores no ens els qüestionàvem. Aquí vam haver d’esperar al pacte d’esquerres del 2003 per començar a desfer l’oasi català, a Espanya han hagut d’esperar a l’arribada de l’executiu Rajoy per començar a veure la llum. Aleshores ERC liderava la idea de reformar l’Estatut, i Pujol s’hi negava tot pactant de forma gratuïta amb el pitjor PP d’Aznar ja que majoria absoluta. Gratuïta? Ara comencem a tenir respostes.
Traït l'honor, ara es tracta d'evitar l'escarni. Aquest seria el significat de les paraules de Francesc Cabana, l'historiador de l'economia i amic de Jordi Pujol des de fa més de seixanta anys. Ell ho deia per la persona del seu amic, Esquerra Republicana deu haver pensat en la figura del president de la Generalitat a l’hora de condemnar l’home, però no voler un espectacle per fascicles en seu parlamentària a tant sols menys de dos mesos ja de l’11S. La CiU i l’ERC d’avui son conscients de que per sobre de tot això hi ha una cosa molt més important, fer desembarcar Catalunya a Ítaca. Mentre la justícia fa la seva feina per una altra banda, la manifestació de l’11S i el 9N son els objectius que a partir d’ara han de centrar la nostra atenció, mentre Espanya procurarà seguir aïllant Mas, destruir CiU i desmantellar el procés independentista. No s’ho creuen? Avui Mariano Rajoy i Pedro Sánchez s’han reunit a la Moncloa per dir solemnement que la consulta del 9N és il·legal i cal impedir-la. Sembla ser que és l’única cosa en la que s’han posat d’acord de tots els temes que han sortit durant les tres hores que s’han reunit. Quina novetat, eh? Però d’això ja en parlarem.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
