Carme Forcadell i Muriel Casals han fet una crida a la participació per la manifestació de la Diada en una roda de premsa que denota preocupació. Preocupació pel nombre de trams que encara s'han d'omplir, però sobretot pel nombre d'inscrits comparat amb el de l'any passat (els 115.000 d'ara contrasten amb els més de 300.000 fa dotze mesos). La Via Catalana és la referència. I és que qualsevol xifra inferior als 1,6 milions de 2013 sonarà a retrocés, a pèrdua de terreny -ignorant que l'originalitat d'una cadena humana és irrepetible, i que l'antelació en l'organització i els esforços de mobilització no han estat els mateixos-. Les cares visibles de l'ANC i Òmnium saben que s'hi juguen molt en aquesta Diada.
Encara que surti al carrer un milió de persones, un suport sensiblement inferior a la mobilització de 2013 crearà dubtes entre els partits del 'sí', farà perdre força als que volen tirar pel dret i la temptació de Mas d'agafar el camí de les plebiscitàries serà més gran. Uns comicis anticipats no són el mateix que un referèndum; els resultats són més difícils de llegir, la candidatura unitària no està garantida, i l'única sortida seria fer una Declaració Unilateral d'Independència sense consulta prèvia. A més, l'ANC i Òmnium perdran força, ja que són un lobby molt influent, però només si tenen gent darrere.
Les entitats encapçalades per Forcadell i Casals són més properes a la població que els partits, així que la societat civil no es pot permetre perdre pes en aquest equilibri de forces. Les formacions polítiques no poden caminar soles, perquè són com els ninots que van amb motor de corda: si no tenen algú al costat que els doni corda, no caminen. Mas ha dit aquest dimecres que el procés té tres forces: el consens polític, el pacifisme i la majoria social. I ara que tothom qüestiona la primera, és feina del poble no haver de qüestionar també la tercera.
Quina és la solució pels que volen anar a les urnes el 9N? Sortir al carrer l'11 de setembre. Si algú pretén no dir la seva quan han tingut l'opció, després no podrà renegar dels polítics que no han estat prou valents. Si algú pretén no sortir al carrer pel cas Pujol, què farà quan l'expresident i la seva família hagin caigut en l'oblit i Espanya continuï vetant la consulta, i interferint en la gestió de la llengua, educació i impostos dels catalans? Què dirà quan el procés fracassi, Catalunya sigui part d'Espanya durant una generació més, i surti a la llum un altre escàndol de frau fiscal d'una altra gran família espanyola, com ara la dels Borbó?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
