En vigílies de l’11 de setembre, l’unionisme torna a anar de baixada, malgrat l’entusiasme mostrat -per primera vegada- d’“arribar fins al final” amb el cas Pujol, després de la seva confessió fa unes setmanes. Des de la premsa espanyola s’ha tornat a esperonar el debat sobre una possible fusió de Ciutadans amb UPyD. A Espanya agrada molt el discurs de Rosa Díez, un flagell anticatalanista, però l’ex-PSOE està més a prop de la seva momificació política que d’una tercera o quarta joventut. Aquí és on entra el mediàtic Albert Rivera que ja s’hi ha posat de cara. Espanya necessita en certa manera crear el front del “no”, que ja actua de facto com a bloc. Díez però, no en vol sentir ni a parlar després del temps i l’esforç que ha hagut d’invertir per cultivar el seu xiringuito.
I avui, en una entrevista a l’ACN, qui també ha esperonat el retorn d’una altra membre del front anticatalà, és Miquel Iceta, que ha convidat a Carme Chacón a tornar-se a presentar com a cap de llista del PSC per a les properes eleccions espanyoles. Veurem si hi ha alguna reacció per part dels corrents crítics. Dins l’òrbita del PSC hom hi troba també Societat Civil Catalana, l’entitat unionista que ha convocat una espècie de contra manifestació per la Diada. Ahir vam conèixer que un dels partits que ha anunciat la seva assistència és el partit racista Plataforma per Catalunya. Tot això mentre CDC, ERC, ICV i CUP fan una crida per seguir omplint la “V”. Ja veuen qui hi ha a un bàndol i qui a l’altre.
A banda de la crida per fer molt gran la “V”, seguim veient com el debat en el sí de CiU segueix aflorant a la llum pública. Per primera vegada la nova portaveu de CDC reconeix que el debat entre la postura d’Unió i la de Convergència, a banda de les retallades i el cas Pujol, és un factor rellevant per explicar la caiguda en les enquestes de la federació. A Unió els sectors independentistes comencen a opinar públicament sense tanta por i ja hem pogut llegir opinions favorables tant pel Sí-Sí com també pel Sí-Sí però Sí-No. La cúpula d’UDC entén que la situació demana apostar molt clarament per la independència, però encara no consideren que la situació sigui tant extrema com per abocar-s’hi de forma nítida, amb l’excusa de que s’aferraran fins al final a la possibilitat d’un encaix. Déu n’hi do. El més valent de tots però ha estat Josep Rull (CDC), a qui li costa amagar que si fos per ell trauria les urnes al carrer el 9N tot i el TC. De moment, el discurs segueix contingut en les paraules conciliadores de Mas “serà una decisió que prendrem totes les forces sobiranistes conjuntament”, a l’espera de la Diada.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
