El president Mas ha començat a preparar aquest cap de setmana la tripulació convergent per a començar a esmorteir els cops que arribaran a partir de demà. A només onze dies d’una Diada èpica, Convergència i Unió ha començat a renovar els òrgans interns de comandament de la federació. Duran i Lleida ha deixat la secretaria general de la federació i el càrrec ha caigut a mans de Ramon Espadaler, conseller d’Interior. El Cas Pujol, molt present aquest cap de setmana en el Consell Nacional de CiU, ha fet accelerar els mecanismes de reformulació interns de l’encara primera força del país.
Potser Artur Mas s’ha preguntat alguna vegada com pot ser que ara que CiU s’ha apuntat al carro independentista, cada vegada perdin més llençols a les enquestes. El mateix es preguntava l’ex-líder d’ERC, Joan Puigcercós, fa no tants anys quan l’esclat i l’inici de l’auge del sobiranisme català era inversament proporcional a la caiguda lliure d’ERC. O inclús algú al PSC es deu haver preguntat alguna vegada com pot ser que havent tingut Catalunya a les seves mans, de cop ho van perdre tot.
Només hi ha una resposta possible: l’unitat interna de discurs. A CiU ara mateix no hi ha unitat interna a l’hora de defensar els interessos de Catalunya, i això la gent ho percep. Del PSC, o del que en queda, ja no cal ni parlar-ne. Aquesta setmana el conseller Santi Vila, ex-alcalde de Figueres i ex-militat d’ERC, tornava a carregar contra el procés com fa un mes, i atorgava al Tribunal Constitucional el paper d’àrbitre. Ho va fer tot just després de que Josep Rull, també de CDC, tanqués l’anterior polèmica que havia obert entre d’altres, el mateix conseller, enviant un missatge molt optimista: el 9N, el Govern posarà les urnes al carrer. Després del debat que es va originar, Santi Vila podia triar entre restar callat o tornar a enredar la troca. Els catalans ho anotem.
Avui, en una entrevista al Diari ARA, Oriol Junqueras ha tornat a mostrar-se confiat que el Govern posarà finalment aquestes urnes al carrer, i que si cal blindar l’operació, entraran al Govern. Però també ha recalcat que no se’n fia del tot. Confia però no confia. La majoria de ciutadans que diuen que no hi haurà consulta argüeixen bàsicament que CiU no tindrà els nassos de posar-les. I ho diuen perquè CiU ha deixat de donar la sensació de seguretat i de confort que donava en temps de Pujol, i en temps d’oposició de Mas, quan Puigcercós i Carod s’estiraven dels cabells fins que es van estimbar.
A Esquerra Republicana no li interessa electoralment entrar ara a Govern, però l’important és que des del punt de vista del servei a Catalunya, tampoc ens interessa que hi sigui, encara. ERC no se sentiria còmode compartint un executiu que envia missatges contradictoris constantment, mentre la Moncloa se’n riu. És per això que Junqueras ha deixat ben clar que si algú vol arribar a acords futurs amb ERC, primer haurà de complir els que ja estan sobre la taula: els del 12 de desembre de 2013.
Potser ha arribat l’hora que el president Mas analitzi aquesta situació, es torni a armar de valor, i faci una remodelació interna de govern: és l’hora que, com passa a Escòcia, el president de Catalunya formi un govern on tots els seus membres remin en la mateixa direcció: Ítaca. A Catalunya ja n’estem farts de polítics que es venen als encants de Madrid, ara és l’hora de saltar el mur; no hi ha més. Si CiU vol que ERC o més partits entrin al seu executiu per blindar el procés, primer haurà d’assegurar que a la nau no hi ha rems per als traïdors.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
