I avui ha arribat el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, des de Madrid i vestit de dol, per donar-nos l’enèsima lliçó. “Votar aprofundeix la divisió i confrontació social”. Un discurs que ha llegit a la roda de premsa posterior a la trobada amb el president Artur Mas d’aquest dimecres, per cert. Després ha intentat vendre’ns l’elixir de l’eternitat com feien els populars personatges de les pel·lícules o sèries de l’oest. La reunió entre el nou líder del PSOE i Ártur Mas, com diuen a Espanya, s’ha allargat dues hores sense arribar a cap acord, tal i com es preveia.
Pedro Sánchez, i el PSOE i el PP no han estès res. El successor de Rubalcaba es pensa que, de cop i volta i a aquestes altures del procés, pot venir de Madrid com si fos el rei d’una metròpoli a dir-nos que no som res, que estem fracturant Espanya, que votar és il·legal, que no som una Nació, i que acordem tornar a entrar en la rotonda espanyola, la de la reforma constitucional. I ho fa cofoi amb aquell somriure de cara-dura que l’acompanya en la gesticulació. Sánchez és el mateix que va començar el seu regnat en el socialisme espanyol comparant el procés sobiranista amb la violència masclista. Y olé.
La reunió havia i ha passat força inadvertida per la poca rellevància de la mateixa, per molt cap de l’oposició d’Espanya que sigui el socialista, encara. Això és símptoma de que l’embat entre Catalunya i Espanya s’ha traslladat a un altre escenari, i la proposta de Sánchez ja ha arribat obsoleta. A ningú li interessa ja el bucle històric en el que vol ressituar-nos Espanya, i el PSOE faria bé de preocupar-se de que Pablo Iglesias, de mateix nom que el seu fundador, no els faci el sorpasso. Sánchez se’n torna a la Meseta amb convenciment de que “Mas tiene muy claro lo que quiere hacer”. Doncs reflexioni, extregui les conclusions pertinents i expliqui-ho als seus.
Recordo fa unes setmanes haver llegit en algun digital unionista que deien que l’interès per la tercera via havia augmentat en els darrers dies. Fa anys es recolzaven en l’ànim de fracturar CiU amb l’actitud de Lluís Recoder i Duran, avui ho fan amb Santi Vila i Duran; però el fet és que precisament durant aquest estiu els únics temes que han estat sobre la taula de les seccions de política dels mèdia ha estat la Via Catalana i el 9N, i el Cas Pujol.
Pedro Sánchez també ha dit notar un clima de tensió a Catalunya, i l’ha intentat vincular al sentit pejoratiu de la fractura social. El fet és que sí que hi ha tensió, però no la que ell ha percebut o la que ell pensava que percebria. El que ha percebut si realment ha trepitjat carrer, i no és un simple discurs importat com el que ha llegit, son els nervis pels que estem passant aquests dies per intentar fer que la Via Catalana s’ompli, i l’11 de setembre a la nit Artur Mas torni a trobar una justificació més per fer el salt definitiu al mur i posar les urnes el 9N. Francesc Homs ho deia ahir en roda de premsa: “no amagarem pas que seria de gran ajuda que l’11 de setembre vagi bé”. Això és. Depèn de nosaltres.
No ha entès res, Pedro Sánchez.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
