La frase de la coordinadora de l'ANC England, Carmina Munté, a l'entrevista pel Dietari 2014 comença a prendre força: “De la Diada a finals de novembre Catalunya serà el centre del món”. Molts periodistes acreditats d'arreu són a l'espera del que passi d'aquí a tres dies i es pensen quedar a Barcelona fins el novembre, però ara per ara només està a les mans dels ciutadans arribar als telenotícies de totes les grans cadenes de televisió i a les portades dels diaris de referència a nivell mundial. No hi ha cap arma més efectiva per la internacionalització del conflicte que veure centenars de milers de persones al carrer. Estarà la gent a l'alçada?
A l'espera que arribin les dates clau, els diaris d'arreu del món intensifiquen les mencions al procés català, tot i que de moment ho fan lligant-lo a l'escocès. Fa unes setmanes el diari nord-americà USA Today afirmava que el debat sobre la independència dels veïns d'Anglaterra era contagiós, i que Catalunya era la més influenciada per Edimburg. Una veritat a mitges, però amb bons fonaments.
El que passarà el 18 de setembre, segons la publicació, pot desencadenar una onada de moviments arreu del continent, com ara al País Basc, Venècia, Flandes i a Catalunya. Ningú pot negar que el Principat s'emmiralli amb Escòcia. Un dels grans arguments per demanar el dret a l'autodeterminació és el permís que ha donat Londres a Edimburg. Com diu l'article de l'USA Today, si una Escòcia independent fos acceptada a la Unió Europea de manera automàtica, els dubtes de molts catalans es dissiparien i la majoria per la plena sobirania encara es consolidaria més. No obstant, el clam per un referèndum i independència a Catalunya no es pot considerar conseqüència d'un efecte dominó començat al país del nord de la Gran Bretanya. El procés català ve de lluny, i el present auge secessionista ha estat fruit d'un caldo de cultiu acumulat durant una dècada que és ja ben conegut. Escòcia va iniciar formalment el camí del plebiscit després de guanyar les eleccions amb majoria absoluta el 2011, malgrat que l'SNP ja havia llençat la proposta sense massa èxit quan governava sense majoria. Catalunya ja havia començat a 'sortir de l'armari' abans.
En qualsevol cas, l'USA Today recull l'opinió de l'expert en política europea Richard Whitman, de la Universitat de Kent, curiosament a Anglaterra: “Els països petits són cada vegada més la norma a Europa; només cal mirar l'èxit dels últims anys de les repúbliques bàltiques, Luxemburg, Malta, Xipre, República Txeca o bé Eslovàquia. Alemanya i França, que ara són l'excepció”. La visió de Whitman, independent del fet que el seu estat pot perdre territori en setmanes, contrasta amb la dels experts i estadistes espanyols, que no es cansen de repetir que la tendencia mundial es de eliminación de fronteras, globalización y de países cada vez más grandes a la vegada que rebutgen qualsevol consulta sobiranista. Qui és més de fiar?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
