Espanya ha quedat acorralada el dia que fa cinc anys de la primera de les consultes independentistes populars, la primera a Arenys de Munt. L’Estat sap que Catalunya s’ha manifestat amb contundència i això catapultarà el Govern a la convocatòria de la consulta i, el més important, a conjurar-se per posar també les urnes el 9N. La Moncloa va mantenir ahir la mateixa línia oficial de discurs, però amb certa prudència. Llençar el cadàver de Jordi Pujol contra Catalunya per desmobilitzar no els ha servit de res, i la manifestació unionista a Tarragona ha punxat de forma ridícula. Ara davant una setmana clau on la nau catalana rumb a Ítaca aprovarà la Llei de Consultes de Catalunya, Espanya obre les comportes de les drassanes que alberguen l’artilleria pesant. I allà reposa, de moment, el codi penal.
Les amenaces directes de mort del president de la Rioja (!), les informacions i les tertúlies manipulades dels mitjans espanyols, les ordres de Llanos de Luna obligant a reduir la xifra de manifestants a menys dels inscrits a la Diada en la seva valoració oficial, Monago mossegant la mà que li dóna de menjar, el insults provinents de Castella, el melodrama Chacón… no seran res si l’Estat espanyol activa l’arma del codi penal. Els mitjans afins al govern espanyol amenacen avui al president Mas amb 15 anys de presó si convoca i posa les urnes el 9N. Quan Espanya es veu perduda, amenaça amb la violència primer judicial i, si pot ser, militar. El problema per ells és que en ple segle XXI ja no poden recórrer al casus belli.
Jordi Turull ha respòs amb contundència a l’amenaça dient que a Catalunya no li tremolaran les cames a l’hora d’exercir la democràcia. Des de CiU cada vegada hi ha més ganes de posar les urnes, en part perquè l’alternativa implicaria córrer el risc trencar la unitat sobiranista. Si el Govern no posa les urnes el 9N, com podem estar segurs que si que desobeiran l’Estat a l’hora de proclamar la DUI? Aquesta és la principal preocupació d’ERC i també de la CUP que no en volen ni sentir a parlar de plebiscitàries, almenys de moment. De l’altre costat hi ha opinadors que creuen que la carta de la desobediència s’hauria de reservar únicament per a la Declaració Unilateral, però el que és cert és que tots creiem que la opció preferible és la de celebrar la consulta.
Però abans de tot això hi ha el debat de la política general. Tothom preveu que hi hagi alguna declaració o alguna moció conjunta entre les forces sobiranistes i fins i tot hi ha qui diu que podríem trobar-nos amb una sorpresa: un govern d’unitat CiU-ERC. Si això és així, podem estar ben segurs que el 9N hi haurà urnes. A hores d’ara aquesta darrera opció sembla bastant remota però Mònica Terribas va intentar estirar-li la llengua sense èxit a Oriol Junqueras informació sobre una reunió secreta entre els signants del pacte de la pregunta i la data aquesta setmana. En aquest cas la disjuntiva tornaria a estar en UDC, que està mantenint un perfil baix. Duran calla mentre Espadaler reclama obrir el debat sobre què cal votar el 9N a la segona pregunta. Hi hagi el que hi hagi, el que és segur és que Catalunya també té una estratègia i no es quedarà de braços plegats davant de les calúmnies i les amenaces.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
