Les incògnites sobre el futur immediat després de la signatura del decret de convocatòria de la consulta es comencen a dissipar. Oriol Junqueras ha demanat entrar al govern català per blindar el 9N al Debat de Política General, i tot i que Artur Mas no ha respòs a l'oferiment, fa l'efecte que serà la via a seguir si el president vol posar les urnes digui el que digui el TC. Encara que això signifiqui estalviar a ERC tot el desgast de les retallades i només incorporar-lo a l'executiu en la part més èpica i heroica de la legislatura. Si ha de fer front a l'embat de l'Estat fent equilibris per mantenir la unitat, però, li serà més fàcil fer-ho amb el màxim nombre de partits del bloc del 'Sí' dins el govern que fora. En cas que es vulgui arronsar a la primera de canvi, les plebiscitàries esperen, i per convocar-les de manera imminent no caldrà fer un govern de concentració.
Si el president de la Generalitat estén la mà als republicans just després de convocar de manera oficial la votació serà perquè té tota la intenció de celebrar-la. I perquè tot està preparat. Les garanties democràtiques (cens, col·legis electorals, observadors internacionals, recompte de vots transparent, etc.) són feina del departament de Joana Ortega, que s'entén que haurà fet la feina. En aquest supòsit, s'entén que el 9N només es veurà frenat per una causa de força major que fins ara també era una incògnita. Aquest dimarts, però, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, no ha descartat la suspensió de l'autonomia catalana en un futur proper. Així que un executiu CiU-ERC trepitjant fort podria veure's fulminat en setmanes. Escapçar l'autogovern català d'una manera tan abrupta no només impossibilitaria la consulta en la data prevista, sinó que seria un polvorí, la metxa d'un conflicte que de totes totes acabaria amb la independència catalana perquè acabaria de convèncer els indecisos.
El segon dia del Debat de Política General ha començat amb l'oferta de Junqueras, que no ha abandonat l'habitual retòrica pausada i de repetició de les idees força, pròpia de professors d'universitat i gairebé dels sermons religiosos. Això sí, ha estat contundent i ha afirmat que qui s'arronsi ara, no mereixerà la confiança dels ciutadans. Miquel Iceta (PSC) ha demostrat estabilitzar la seva formació amb un discurs ferm després de les constants contradiccions del seu predecessor. L'estratègia és clara: esperar una esquerda en el consens dels sobiranistes i un fiasco del 9N per oferir a Catalunya amb força el dia següent una nova Constitució espanyola. Mentrestant, no fer massa soroll i no fer-se enemics votant la llei de consultes. Alicia Sánchez-Camacho, en canvi, no ha aportat cap novetat respecte al discurs del PP. Tampoc ho pot fer, ja que està a mercè de la reacció de la seva formació a nivell estatal.
Després de l'aturada per dinar ha estat el torn de Joan Herrera, que ha estat tant vehement com sempre contra la política econòmica del govern, però ha remarcat que la unitat està intacta. I Mas li ha deixat caure un oferiment de govern irònic per si picava l'ham. Pel que fa a Albert Rivera, més moderat que anys enrere, ha intentat desgastar amb l'escàndol Pujol, o el “cas Convergència”, com li ha dit ell. Qualsevol altra estratègia és repetir el discurs del PP. I per últim, el líder de la CUP, David Fernández, ha estat el més explícit en demanar la desobediència civil però tampoc no ha donat signes de voler-se despenjar fàcilment de la unitat.
A tot això, la campanya a Escòcia encara ha estat frenètica aquest dimarts a només dos dies del referèndum ja que els partits tenen la sensació que la bossa d'indecisos encara podria decantar la balança cap a una o altra banda. A 48 hores de votar i amb milers de paperetes ja emeses per correu, els líders de les tres principals forces a nivell britànic, David Cameron, Ed Miliband i Nick Clegg, han signat una promesa per dotar de més autogovern a Escòcia. De nou, a la desesperada, com ha indicat Alex Salmond. Salvaran el coll les cares visibles de Westminster?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
