Catalunya ha passat pàgina ràpidament del referèndum d’Escòcia, on els ciutadans d’aquella Nació han pogut decidir democràticament el seu futur. Després de conèixer els resultats que han donat una majoria clara a la campanya unionista, el premier britànic, David Cameron, ha pronunciat una frase que és una lliçó per a Mariano Rajoy i l’Estat espanyol: “Podria haver prohibit el referèndum, però soc un demòcrata”. Rajoy es tornava a amagar darrera d’un plasma per declarar-se feliç de que Escòcia no hagi triat la via de la “catàstrofe”. La Unió Europea ha enviat un missatge similar, després d’un sospir, abans de seguir fent veure que mira cap a una altra banda.
Un sospir en tot cas efímer, perquè el Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda de divendres de forma definitiva la Llei de Consultes que permetrà convocar quan el president Mas decideixi la consulta del 9N. Escòcia ja no podrà arribar més lluny a l’hora d’obrir-nos camí de cara al reconeixement i el suport internacional del procés català a través de l’exemple del seu referèndum pactat, però ens deixa com a eina prou poderosa la visualització de l’exercici tranquil de la democràcia a través de les urnes. Ja cal que la Unió Europea comenci a tornar a agafar aire.
Amb una majoria de 106 diputats sobre 134, Catalunya torna a quedar-se sola davant la Història reclamant la seva llibertat. Davant hi ha una altra vegada l’Estat espanyol, l’adversari polític que ha manllevat la nostra llibertat col·lectiva generació rere generació de catalans que ens han precedit i no han reeixit en l’intent. Ara és el torn de la nostra generació, la Història ens torna a cridar i a partir d’avui tornem a afrontar un embat decisiu en les mateixes condicions d’aïllament internacional que ens vam trobar a les acaballes de la guerra de successió o la civil. Tot està a les nostres mans. A partir d’ara, el que passi a Catalunya és un misteri. Ningú no sap què passarà quan Mas convoqui i el govern espanyol jutgi. Espanya intentarà en tot moment vestir de jurídic un conflicte absolutament polític per dissimular la seva irresponsabilitat democràtica després de la crida de dos milions de catalans reunits els darrers tres onzes de setembre.
Contràriament al que haguéssim dit quan ens trobàvem en un acalorat debat sobre quina era la data òptima per a realitzar el nostre referèndum –aleshores ens estiràvem dels cabells perquè no era abans del 18 de setembre-, avui hem vist clar que, malgrat la derrota dels northeners, els catalans no només no hem decaigut en la moral, sinó que hem reforçat l’ànim i la il·lusió de poder exercir el 9 de novembre, la democràcia en estat pur: introduir un sobre amb el nostre desig de nou país a l’interior d’una urna. Ara és l’hora de tornar a lliurar la batalla decisiva per la nostra llibertat.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
