El dia i la nit. La llum i la foscor. La intel·ligència i la incompetència. La democràcia i la imposició. La reacció i l’immobilisme. El Regne Unit i el Regne d’Espanya. Aquest cap de setmana els britànics obren un debat per integrar el 45% d’escocesos que votaven independència dijous. David Cameron deia divendres al matí: “Els que heu votat Sí: us escoltem”. Mentrestant, l’Estat espanyol ja ho té tot enllestit per aturar la llei de consultes aprovada pel Parlament català. Per evitar que els catalans diguin com voldria ser el seu país a partir d’ara. Els uns treballen per posar fi a l’independentisme cedint, mentre que els altres ho intenten tapant la boca a la gent. Quina de les dues fórmules funcionarà?
L’independentisme a Escòcia ha sortit derrotat. Però no a qualsevol preu, i el Regne Unit ho sap. David Cameron va haver de prometre més autogovern a la nació del nord de l’illa per salvar la Unió. Ha aconseguit el seu objectiu, i ara ha d’actuar si no vol que el moviment sobiranista torni amb el doble de força com un boomerang d’aquí a uns anys. Ja hi ha un calendari d’acció, que començarà a donar fruits d’aquí a dos mesos. D’això se’n diu visió de futur, alçada de mires, sentit de la responsabilitat i voluntat real de solucionar un conflicte. Les competències que rebrà Edimburg aproparan de facto la Unió a una federació de nacions, i fins i tot els diputats ‘tories’ més conservadors no tenen reserves a dir que el sistema polític del Regne Unit ha de canviar. La forma no està clara encara, i del resultat dependrà que el SNP tingui menys o més arguments per tornar a lluitar per la plena sobirania.
Per contra, Espanya en primer lloc es frega les mans amb el resultat del plebiscit. “La derrota de las ilusiones del Partido Nacionalista Escocés baliza el fin del ciclo del ilusionismo secesionista en las democracias occidentales. Pero ni Mas ni los suyos se dan por enterados”, diu l’editorial de El País d’aquest dissabte. És a dir, l’establishment espanyol es passa dos anys clamant al cel per comparar els dos processos polítics, però després són els primers a enterrar les aspiracions catalanes quan tenen el resultat escocès a la mà. Edimburg es queda a la Unió. Salmond ha perdut i se n’ha anat. L’independentisme començarà un silenci molt llarg allà. Però això només s’ha sabut una vegada la ciutadania ha parlat.
A Espanya esperen que tant la llei de consultes com el decret de convocatòria es publiquin –previsiblement de manera conjunta- al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per abraonar-s’hi de manera immediata. Potser aconseguiran el seu propòsit i faran fracassar el 9N, però el boomerang tornarà amb una força demolidora.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
