Aquest cap de setmana hem gaudit de veure com tota la maquinària d'un estat, l'espanyol, estava pendent de reunir-se l'hora que calgués per tal de bloquejar les aspiracions ciutadanes nacionals de Catalunya. Mentre a Londres s'obre el debat de com iniciar el procés de devolució màxima, aqui el debat gira a l'entorn de a quants anys de presó seria convenient de condemnar el president de la Generalitat, Artur Mas. Tota la maquinària de funcionaris, magistrats i fiscals espanyols està a l'espera de la signatura del decret de convocatòria del 9N i la seva publicació conjuntament amb la de la Llei de Consultes al DOGC. Sense això no es pot recórrer res.
Però… quan signarà el president? La vice-presidenta Joana Ortega va dir en la compareixença amb els mitjans posterior al plenari de divendres del Parlament que “en les properes hores” el president signarà. Avui diumenge el misteri segueix sense resoldre, Mas ha afirmat en un acte del tricentenari a Cardona que convocarà “la setmana vinent”, “en els propers dies”; la qual cosa vol dir que està seguint una estratègia convinguda. El més probable era que dilluns es publiqués la Llei i Mas signés el decret, però dimarts Rajoy marxa a la Xina en viatge oficial i d'aquell dia i fins dijous hi ha ple del TC. Malgrat que no és necessària la presència de Rajoy en un consell de ministres havent-hi la vice-presidenta Soraya Sáenz, la Generalitat jugarà amb aquestes eventualitats del calendari que alteren les apostes inicials que fa la premsa d'una banda i una altra.
Mentrestant, durant aquest impàs del cap de setmana i qui sap si alguns dies més fins que no tenim més notícia oficial del procés, els mitjans i els partits entretenen l'opinió pública amb la versió destil·lada de la desobediència civil. Ahir la secretària general d'ERC Marta Rovira responia a la ràdio al per què no havien donat suport a la resolució de la CUP sobre la desobediència civil en cas de suspensió del TC. Rovira responia que no calia ser, en aquests moments, tan explícits amb una paraula que podia espantar la gent, ara que, de facto, ja hem encetat aquest camí. Malgrat llençar un missatge entre línies, la diputada republicana no va saber jugar prou bé al joc de l'ambigüitat calculada i, els extrems d'una banda i l'altra ja han interpretat una claudicació d'ERC i, des de Madrid, la fi del procés. Els president Mas ja va dir en la darrera entrevista a 8TV fa uns dies que Madrid estava intentant influir en l'opinió pública a través de la intoxicació dels mitjans unionistes. Cuní no sabia on posar-se. Keep calm.
El que hi ha de cert és que tot això no fa més que desgastar la imatge d'Espanya a l'exterior. Les portades de Madrid, les males formes i la visceralitat de diaris més situats a l'esquerra, els articles amb opinions lapidàries a mitjans unionistes catalans etcètera, no fan més que desgastar-los i desacreditar-los davant el món. Soraya Sáenz deia ahir que Mas és president de la Generalitat gràcies a la Constitució d'un Estat que, per cert, prèviament l'havia eliminat i prohibit en dues ocasions. Potser en lloc de la llista de los' reyes godos' algú li hauria de fer aprendre la dels 129 presidents de la Generalitat.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
