No només és un president, o 10 consellers del govern, o 89 persones al Parlament complint disciplines de partit les qui volen organitzar una votació el 9 de novembre. Són sis milions de catalans. I no és una xifra basada en enquestes, sinó en els milers de regidors que aquesta setmana aproven mocions de suport a la consulta gràcies a l'impuls de l'ACM i l'AMI. De CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, però també de candidatures locals i molts del PSC, que contradiuen així l'executiva nacional. D'altres seccions locals socialistes, més fidels a Nicaragua, han intentat impulsar mocions més ambigües destinades a l'oblit. Fins ara, 782 municipis, on viuen gairebé sis milions de catalans, s'han postulat o han anunciat que es mostraran favorables al 9N en plens ordinaris o extraordinaris majoritàriament aquesta setmana.
I no ho han fet quan es va començar a plantejar una consulta fa un any i mig, quan fins i tot el PSC estava amb un peu al vaixell autodeterminista. Ho fan ara. En el moment en què donar suport al 9N significa empènyer Artur Mas a enfrontar-se amb l'Estat i deixar de banda la legalitat espanyola. No hi ha un altre camí. Realment es pensava el president que per fer una consulta sobre la independència no s'hauria d'acabar trencant la legalitat espanyola? Això no obstant, fer servir totes les argúcies legals possibles per endarrerir el conflicte obert mentre es fan els preparatius és molt sensat. De moment, la llei de consultes i el decret de convocatòria encara esperen veure la llum al DOGC. Rajoy és a la Xina, el TC acaba el ple aquest dijous i Gallardón acaba de dimitir pel fracàs de la infame llei de l'avortament. És qüestió d'hores.
Mentrestant, la ressaca del referèndum escocès no està anant com calculava David Cameron. El 'premier' esperava enterrar l'independentisme durant una generació, però la nació ara espera l'autogovern promès. I el tres principals partits unionistes britànics de moment no es posen d'acord en la manera. I amb eleccions a Westminster en vuit mesos no serà fàcil. El debat sobre la conveniència de fer un referèndum per contibuar o deixar la UE també plana sobre tots els partits. Per la seva banda, els secessionistes, lluny de caure en el derrotisme i la resignació, volen mantenir el 'Yes Scotland' viu per mitjà dels partits que hi donaven suport. El SNP ha passat en menys d'una setmana de tenir 25.000 militants a tenir-ne 57.000. I els Verds escocesos, també del bàndol del Sí, de 2.000 a 5.000. Nicola Sturgeon ha presentat aquest dimecres candidatura per succeir a Alex Salmond com a líder del SNP i del país i ja no ha descartat presentar el seu partit a les eleccions a Edimburg el 2016 amb un segon referèndum al programa. De la perícia de Cameron i companyia dependrà.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
