Els procediments per tirar endavant la consulta del 9N ja són públics mitjançant un web i estan en marxa, fins i tot la publicitat institucional de la clàssica campanya informativa del govern ja s'ha estès a televisions i diaris. I sens dubte, la planificació del departament de governació de la Generalitat ha demostrat estar a l'alçada. Amb els obstacles tècnics que deriven de no tenir la connivència de l'Estat per organitzar-la, Joana Ortega i el seu equip han resolt tots els serrells que podrien dubtar de la validesa del resultat. Les garanties democràtiques que exigia CiU, ICV i el sentit comú s'han aconseguit. Cap català que viu al país es quedarà sense poder votar, si del govern català depèn.
Els punts de votació, el cens que s'utilitza (el registre de població que utilitza l'Idescat, és a dir, el padró de tots els pobles a data d'1 de juliol de 2014), la junta electoral (anomenada Comissió de Control), el vot anticipat, dels catalans d'origen estranger, des de fora de l'Estat i dels residents d'arreu del món. Tot està previst. I on no ha arribat la consulta ha estat per les traves espanyoles. Així, s'entén que no hi hagi vot per correu -sense el servei estatal de correus, Correos, es fa impossible- i que els catalans empadronats a Espanya n'hagin quedat fora; tampoc poden votar a les eleccions catalans perquè perden la condició d'electors. Si de Catalunya depèn, només hi haurà una fissura per discutir-ne la validesa: la manca de campanya del 'no'.
Els partits favorables a la independència, l'ANC i Òmnium estan engegant la campanya del Sí-Sí, d'acord amb la normalitat en l'organització que vol donar el govern Mas. ICV i Unió, que sobre el paper haurien de donar suport al 'Sí-No' encara s'estan pensant el posicionament. Els que haurien de defensar el 'no', però, no ho faran. Defensen que és anticonstitucional i il·legal i punt. I si per casualitat Espanya no pogués frenar la votació, cridaran de ben segur a no votar. Tot i que en un referèndum les recomanacions de vot dels partits no són determinants, el risc d'un resultat no representatiu podria jugar en contra del procés: un 95% de Sí-Sí amb un, per exemple, 50% de participació i sense campanya del 'no' seria difícil de defensar a Europa. Ara bé, més del 80% de la població vol parlar, i si es bolca a les urnes, serà l'Estat Espanyol qui quedarà en total evidència.
I és que no tot depèn de Catalunya. El Consell d'Estat, per unanimitat, ja ha recomanat al Consell de Ministres que enviï la consulta al TC, cosa que el cabinet Rajoy farà aquest dilluns. El TC com a mínim la suspendrà de manera cautelar, però del que s'extreu de les entrevistes de Mas aquest cap de setmana a Mònica Terribas (Tv3) i a Ana Pastor (La Sexta), el govern la continuarà organitzant per si s'aixeca la suspensió. Per cert, d'una Terribas amb recursos per extreure part del full de ruta, els espectadors han passat a una Ana Pastor repetitiva i obstinada a arrencar al líder convergent que desobeirà el TC. Ha fracassat, però, ja que el president no ha revelat què farà si l'Alt Tribunal fulmina llei i decret del tot abans del 9N, com ja s'especula però si volen parar els peus als plans de l'executiu, tot fa pensar que hauran d'anar més enllà. S'especula amb una inhabilitació dels milers de funcionaris que faran el plebiscit possible, cosa que sembla impensable ara, però davant de l'arquitectura perfecta de tota la legalitat, procediments que l'emparen i majoria política i social, necessitaran quelcom més que el TC per aturar-la.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
