El xàfec que ha caigut aquest dimarts a Catalunya no ha evitat que, amb poques hores de marge, la ciutadania s'hagi organitzat i hagi omplert les places dels ajuntaments de tots els pobles del país amb crits de 'Votarem' i 'Volem Votar' per exhibir fermesa. Fermesa i determinació en un objectiu comú: poder votar el 9 de novembre. Coincidint amb els ruixats dels últims dies, el govern català també està aguantant un xàfec provinent de Madrid, amb voluntat de convertir-se en una riera que s'ho emporti tot per davant. I de la mateixa manera que la gent, és hora que l'executiu exhibeixi fermesa. La situació actual de consulta suspesa cautelarment es podia preveure des de fa mesos, així que si Mas i els partits pro-consulta volen complir el deure amb els ciutadans de fer tot el possible per poder votar, han d'anar més lluny. No n'hi ha prou. Encara s'ha d'exhibir més fermesa. I, com ha fet la societat civil, anar junts ara més que mai.
Tot i que l'executiu convergent ha retirat els anuncis als mitjans per informar als votants de la cita el 9N arran de la suspensió cautelar de llei i decret, de les paraules del portaveu Francesc Homs s'entén que els preparatius continuaran. Si s'hagués mantingut la publicitat, l'element més visible dels preparatius electorals, la mesura contundent que se suposa que té preparada Espanya en cas de desobediència ja s'hagués activat -podria ser inhabilitar milers de funcionaris?-, amb els procediments organitzatius encara a mitges. Ara la Generalitat guanya temps per treballar a l'ombra mentre presentarà al·legacions en les properes hores a la decisió del Tribunal Constitucional. O això espera la gent. Ara bé, sigui quin sigui el full de ruta, la unitat és bàsica. CiU, ERC, ICV i la CUP han de decidir junts. Mil veus amb posicionaments dispars seria la mort instantània del 9N per falta de fermesa. S'espera que el ple d'aquest dimecres s'aprofiti per establir alguna comissió permanent de decisió col·legiada entre les quatre formacions ara que tot s'ha accelerat bruscament.
La intensitat és màxima aquests dies. La situació serà com un partit de tennis on la pilota passa d'una banda a l'altra de la xarxa a una velocitat impressionant. Ara més que mai, però, el poble i els polítics, per mantenir la fermesa, han de recordar d'on venim. El 30 de setembre de 2005, just ara fa nou anys, el Parlament de Catalunya aprovava un nou Estatut. Rebaixat per l'establishment espanyol, va quedar totalment aniquilat pel TC, és a dir, per la Constitució Espanyola, el 2010. I Rajoy ha declarat aquest dimarts que la Carta Magna és “l'expressió més gran de concòrdia que s'ha donat el poble espanyol” i “sinònim de llibertat i democràcia”. No s'enganyi, presidente, la Constitució és ara l'expressió de l'últim pedaç per evitar el final de l'Espanya que coneixem.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
