El que son tot un seguit de manifestacions populars als carrers, com la gran V de l’11 de setembre; eren titllades per El País fa uns dies de “manifestacions callejeras”, en un clamorós intent de carregar de negativitat aquesta revolució popular que està encapçalant la ciutadania de Catalunya, i a la que el 96% dels ajuntaments ja hi donen suport. Avui encara escoltàvem García-Margallo dir que malgrat respectar la gent que ahir es manifestava, tal i com va explicar en Guifré, era molt i molt perillós que el debat de les institucions passés al carrer. A Espanya encara es pensen que tot això és la idea d’un president que fa de titella d’ERC mentre el poble, “como borregos manipulados”, fa un seguidisme gris. Aquesta era precisament la filosofia que portava integrada la periodista Ana Pastor diumenge en l’entrevista que va fer al president Mas.
Pastor va marxar amb un pam de nas, atordida per la convicció del president i per la força de tot un poble. No les veia venir. Dilluns el TC suspenia cautelarment la consulta i ahir dimarts Catalunya omplia totes les places dels nostres ajuntaments de marees grogues, sota l’èpica de la pluja en molts casos. I el marcador segueix amb el compte enrere. Dilluns, Madrid va obtenir una primera victòria que ha descol·locat momentàniament la defensa catalana. La fulminant admissió a tràmit en un sol dia dels recursos anti consulta de la Moncloa per part del TC, van sorprendre per la seva rapidesa. Això ha fet cometre una errada al Govern català, que va decidir congelar automàticament la campanya institucional de forma predeterminada. L’argument, d’altra banda comprensible, ha estat el de mirar de protegir de les amenaces de denúncia els funcionaris que la Generalitat té implicats en el 9N.
El president va prometre que abans de prendre cap decisió consensuaria la seva postura amb la resta de forces sobiranistes, però el moviment de fitxa espanyol –esperat per altra banda- ha estat tant ràpid que ha agafat el Govern a contrapeu. És aquí on s’ha produït la contradicció entre la suspensió de la campanya i la fermesa del president en les entrevistes del cap de setmana. Tanmateix, aquesta petita concessió no és bàsica i cal fer una crida a la calma. Viurem molts moments com aquest. Avui hem vist un primer enfrontament important entre el bloc sobiranista i els partits unionistes al Parlament, que ha desembocat en el primer acte de rebel·lió de Catalunya vers la maquinària espanyola des de la restauració borbònica de finals dels anys setanta del passat segle.
Avui s’han escollit els set juristes i politòlegs de prestigi que faran de Comissió de Control (l’equivalent a la Junta Electoral). Ha costat, ja que s'ha hagut de superar un agre i tens debat, ple d'amenaces que ha encallat la votació diverses vegades. El bloc sobiranista, que havia inclòs ja en el ple de la setmana passada aquest punt a l’ordre del dia, ja preveia que aquest podria ser el primer acte de rebel·lió. La raó és la de desenvolupar el màxim d’accions sota la protecció del Parlament i la condició de diputat, en comparació amb la debilitat d’un simple funcionari. Atacar un parlament té una dimensió superior, i això fa que Madrid també jugui amb foc. Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera no se n’han estat d’amenaçar amb denúncies. Tots dos partits han renunciat a votar, Ciutadans abandonant el Parlament, el PP aixecant les mans, i el PSC, que els ha acompanyat, restant impassibles davant la Història.
El fet és que l’efectivitat d’aquests nomenaments no serà plena fins que Artur Mas no els ratifiqui oficialment mitjançant un decret. Mentre el Govern ultima les al·legacions al TC, el president ja ha cridat a reunió a CiU, ERC, ICV i CUP, de manera individualitzada. De la reunió conjunta entre tots aquests partits, n’ha sortit una cimera decisiva que es celebrarà aquest divendres, per traçar l’estratègia conjunta de cara al 9N, i que satisfaci el poble. De la unitat en dependrà que el desenllaç sigui satisfactori, però el que és cert és que tant CiU, com ERC, ICV i CUP han fet un pas endavant en defensa de les nostres llibertats que ens ha de fer mantenir viva la flama de l’esperança. Estem a punt de viure hores decisives.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
