Opinió amb independència. Dimarts, 24 d'octubre de 2017 09:41 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dimecres, 8.10.2014. 21:28 h

El coll d'ampolla del 9N

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

El temps segueix corrent mentre els càlculs segueixen sense sortir.
El temps segueix corrent mentre els càlculs segueixen sense sortir.

Comparteix







Etiquetes

Sant tornem-hi. Demà hi tornarà a haver una cimera amb totes les forces pro-consulta reunides al voltant de la taula per enraonar altra vegada sobre els passos immediats a seguir per mirar de donar una sortida digna a la celebració del 9N. De fet, es tracta de reprendre d'alguna manera el fil de la reunió de divendres passat que, segons s'ha anat filtrant, va començar força malament i al final es va poder reconduir pel simple fet que cap dels partits presents no vol trencar el consens, o sigui, suïcidar-se políticament. Tanmateix, el govern ha començat a llençar globus sonda a la premsa unionista que ha difós que s'està treballant en una consulta light, a la vegada que Iniciativa va preparant el terreny del despenjament amb les darreres declaracions de Joan Herrera que ha donat especial rellevància a les properes eleccions generals... d'aquí a un any.
 

De tots aquests, tal i com remarcava la CUP a través d'un sorprenent exercici de sincerament públic, son CiU i ERC els qui tenen les responsabilitats més grans. El procés polític es podria resoldre tranquil·lament amb el simple acord entre aquestes dues forces polítiques. Però, efectivament, si l’entesa no s’ha produït més enllà del pacte per la governabilitat, és perquè no s'han aconseguit posar d'acord en l'estratègia a seguir; o sigui, que no coincideixen en quina estació cal aturar el tren catalàERC, com la CUP i bona part de la societat civil, té clar que el procés ha d'acabar amb una Declaració Unilateral d'Independència; sigui abans o després d'un referèndum, mentre que CiU encara no ha evolucionat suficientment com per a sentir-se prou capacitada per a capitanejar aquest darrer assalt. La pressió de l'establishment català i madrileny sobre el president Mas és molt forta, i a CiU -el partit d'ordre català de la Catalunya autonòmica- li està costant una mica desconnectar-se del marc de referència que els ha representat l'Estat espanyol fins ara. Exercir la desobediència política, vaja. En canvi, a la població -sempre un pas per davant en aquest procés-, ja li és igual el que digui o el que intenti fer Espanya per aturar-nos: volem saltar d'una vegada el mur, que tenim molta feina a fer per construir un país millor.
 

Convergència, de fet, encara està a l'espera de que passi alguna cosa que obligui al govern espanyol a asseure’s a la taula a negociar. El govern català ha insinuat que el "sí-sí" hauria de portar-nos a negociar una reforma constitucional que no se sap on ens hauria de conduir exactament, una giragonsa per evitar la DUI i el xoc de legitimitats frontal que això comporta (infraestructures, finances...). Si l'Estat s'avingués a negociar, pactar una separació gradual seria viable; però aquest és un escenari utòpic. Si no hi ha negociació, seria el moment d'una DUI que CiU tampoc preveu de moment. Si la consulta no es pot fer, el govern proposa anar a unes plebiscitàries de bracet d'ERC on també voldrien evitar incloure la DUI com a punt primer i únic del programa conjunt, precisament l'únic argument que justifica anar a unes plebiscitàries en una candidatura única.
 

ERC, ja de per si reticent a la candidatura única, no està disposada a sacrificar el lideratge del Parlament i, per tant del procés, en una llista amb CiU només a canvi de preservar la figura de Mas, a qui ara mateix totes les enquestes diuen que seria derrotat per Oriol Junqueras en unes eleccions al Parlament, amb una diferència en número d'escons notable. Si no hi ha una DUI com a punt principal al programa electoral, no hi ha llista unitària. Aquesta és l'oferta i l'ultimàtum, en resum, dels republicans.
 

El president Mas encara sosté amb força i certa autoritat el timó de la nau sobiranista. La decisió de saltar el mur a través d'una DUI acordada amb ERC, la CUP, ANC i Òmnium encara està a les seves mans. Del propi convenciment de que faci el que faci aquest és el destí que hi ha al final de tots els camins i estratègies, dependrà que el procés acabi sense gaires dilacions més, bé, i amb Mas apareixent a tots els llibres d'Història com el president de la Independència. O bé que això s'allargui i correm el risc de que Catalunya descarrili. Esperem que aquesta reflexió sigui present a la reunió de demà.



Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
 


lectures 2624 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.