A l'inici del procés, els convergents miraven de recuperar l'orgull perdut després de la tempesta que se'ls va endur 12 diputats, amb la famosa frase “sense convergència no hi ha independència”. Però, i amb Convergència, què hi ha? De moment tenim un president que es va comprometre a convocar una consulta, però no a realitzar-la. I ara, l'excessiva prudència amb els preparatius del 9N, fan trontollar l'objectiu quan ho teníem tot a favor, per la simple observació d'una manca de fe explícita en la desobediència.
El Govern ha estat més temps parlant de plebiscitàries que del pla A, i bona mostra d'això ha estat la marxa enrere en les decisions relatives al 9N un cop suspesa la consulta cautelarment. Ara surten informacions que diuen que es podria mirar de fer un registre de votants propi tal i com es va fer a Escòcia. Per què no es va contemplar abans aquesta opció? Estem a temps d'aplicar-la? Hi ha valor suficient en el sí del Govern a desobeir i fer la consulta igualment? A qui li ha sorprès que Espanya impugni? Aquest modus operandi s'ha contradit amb les paraules fermes del president, que sempre donen confiança, però ha anat en sintonia amb el festival estival d'UDC i de Santi Vila. Per altra banda, la gent del poble ja ens hem carregat de raons de sobres per fer el pas final.
Si la consulta està realment a punt d'expirar -sempre i quan no sigui una maniobra per despistar-, el Govern no ha estat capaç encara d'acordar una sortida digna i rebel al 9N, tal i com demanaven ERC i CUP. Per contra, ahir el president Mas llençava un dard enverinat a la resta de formacions pro-consulta: “Que la temptació partidista no ens confongui, l'enemic a batre és l'Estat”. Mas l'encerta quan crida a mantenir la unitat, un esforç col·lectiu de quatre anys, però cal recordar-li que l'enemic real a batre son les pròpies pors. La força i la majoria per derrotar l'Estat espanyol ja la tenim fa temps. El desconcert ens porta a preguntar-nos: hauríem arribat fins aquí si CiU hagués aconseguit aquella majoria excepcional que demanava el 2012? Probablement no, per això la gent va voler que el timó del procés fos compartit.
La gent del carrer comença a estar fatigada. Gent que mai haurien dit que es faria independentista avui comencen a reclamar “que diguin ja que no es pot fer la consulta, que proclamin la independència i acabem ja d'una vegada”. Tres Diades milionàries han sortit al carrer no per demanar una consulta descafeïnada no vinculant, sinó la independència. I tota aquesta giragonsa enorme, aquest drama nacional simplement per evitar escoltar el clam del carrer i proclamar d'una vegada la independència. Ja tindrem temps després de ratificar-la o no en un referèndum absolutament oficial.
Ara sentiran molts salvapàtries d'aquells que no han obtingut mai representació al Parlament o que l'han obtingut de forma ocasional, penjant-se la medalla de que ells ja ho deien això en els seus programes. Son els que estan esperant a que el procés per la via plantejada fins ara descarrilés. Es penjaran medalles i tot, perduts per l'estètica: La qüestió és que de brindis al sol en podem fer tots, però la majoria social per arribar-hi no s'aconsegueix sola i aquí sí que CiU ha fet un bon paper; una majoria que és desitjable mantenir fins el dia de la DUI. Però s'ha d'estar disposat a fer-la, i la societat ara sí que es troba preparada per saltar la tanca. Que els salvapàtries sàpiguen també que hi ha d'altres que fa anys i panys que piquen pedra i que si tinguessin 68 diputats ja s'hauria acabat el bròquil.
Fins que a CiU no se n'adonin que l'adversari és la seva pròpia por a saltar el mur, com van intentar Macià i Companys, i han materialitzat la majoria de països que s'han independitzat durant el darrer segle, seguirem essent una Nació frustrada esclava dels fills del derecho de conquista que avui han tornat a trepitjar la nostra dignitat un any més amb total impunitat. I ja en comptem tres-cents anys d'humiliació. Si amb Convergència tampoc hi ha independència haurem de buscar una altra manera de sumar els maleïts 68 diputats compromesos a tot risc amb Catalunya.
President, sigui valent. Posi's al capdavant de tots aquells funcionaris pels que pateix, i no tingui por dels atacs que arribin de l'Estat. Deixi de marejar la perdiu amb passos intermedis i negociacions infinites contra un mur. Vostè sap que fem el que fem, el procés acabarà amb una Declaració Unilateral d'Independència. No tingui por a ser lliure. Convenci els seus, i proclamem tots junts la independència el 9 de novembre, o fem-ho el 6 de desembre si ho prefereix, si de debò li fa por enfrontar-se al codi penal de l'Estat per una consulta no vinculant. Desobeïm només una vegada i fem-ho a per totes. Nosaltres estem preparats. Ara és l'hora de la Independència.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
