Aquest matí de diumenge 19 d’octubre a Plaça Catalunya s’han viscut emocions indescriptibles. La il·lusió regalimava dels nostres ulls en forma de llàgrimes mentre les paraules contundents de la Sílvia Bel recitant Martí i Pol cridaven allò de “tot està per fer i tot és possible”. Al piano Lluís Llach acompanyava. Eduardo Reyes, en castellà, ha aixecat una gran ovació. La Catalunya que ha integrat. La intervenció de Muriel Casals, una dona fràgil de 69 anys, ha agafat més tard la paraula, i amb aquell to de veu pausat i segur, ens ha dit allò de que si algú mai ens pregunta perquè estem orgullosos de Catalunya, que miri els ulls dels catalans que s’han donat la mà a la Via Catalana els darrers anys, i hi veurà la mirada de l’esperança i el desig de llibertat.
Nosaltres hi hem vist caure altra vegada aquella llàgrima d’emoció que fa vergonya de mostrar en públic. La gent cridava “unitat, unitat”, i “vull votar, vull votar”, “independència” i la Muriel es confonia amb la consciència del poble “Esperàvem que els nostres representants anirien junts fins el final […]no estem disposats a fer cap pas enrere”. La presidenta d’Òmnium Cultural ha demanat de forma personal a cadascun dels líders polítics que tornin a la taula de negociacions, i no hem pogut evitar d’imaginar-nos aquesta imatge feta realitat. “Unitat, urnes i independència!”, ha reclamat Casals, que ha dit que “la independència és el camí de retorn a casa”. El retorn a casa, espectacular.
Els prop de 110.000 assistents han vist en la intervenció posterior de Carme Forcadell, que ha finalitzat l’acte, l’altra dona que podria liderar la candidatura unitària que unís el poble més enllà de les sigles dels partits. Forcadell ha pogut contenir l’emoció del moment, al contrari que l’11 de setembre de 2013, i ha exigit unitat als partits polítics. “Nosaltres hem complert els nostres compromisos”. Amb les tres Diades multitudinàries, història viva d’Europa, la presidenta de l’entitat civil més potent de la nostra història ha recordat als polítics que ja van acceptar la pregunta i la data de la consulta original, malgrat no era allò que el poble demanava. En efecte, la pregunta era un nyap, i la data massa tardana, però ho vam acceptar. Ara estem disposats a donar suport al nou 9N si el president convoca ja eleccions plebiscitàries en menys de tres mesos. “que el 9N sigui considerat com la primera volta d’unes eleccions referendàries sobre la independència de Catalunya”.
“President, convoqui eleccions!”, cridava Forcadell. “Unitat, unitat!” cridava la resta del poble. La Plaça Catalunya era plena a vessar, però l’eco del poble ressonava Passeig de Gràcia enllà, com a mínim fins la Gran Via. “President convoqui eleccions, volem votar en els propers tres mesos, volem iniciar la primavera del 2015 amb un Parlament constituït!”. Els nervis a flor de pell, el mocador xop d’emocions. No és la primera ni tampoc la darrera gran mobilització que haurem de viure; però el moment, el desgast, la il·lusió ens ha portat a viure aquest moment tan especial amb el coratge de l’escalfor d’un poble absolutament unit per un fi: la independència de Catalunya. Perquè, traiem-nos nosaltres també la careta, els únics que volíem i volem una consulta som els que la volem per votar la independència del nostre poble. Aquest és l’objectiu de tot plegat. La gent present d’ERC aplaudia el clam d’eleccions, a CiU s’ho miraven de reüll, la CUP cridava, i EUiA feia un pas endavant respecte una Iniciativa que acaba d’entrar en una crisi interna gran: Joan Herrera avui tornava a afirmar que no anirà a votar el 9N, i promocionarà una mobilització per reclamar ni ell sap què. Raül Romeva afirmava al mateix temps que anirà a votar i, evidentment, votarà Sí-Sí.
Duran llençava aigua al vi una estona després amb un discurs molt de partit popular, intranscendent, irrellevant com ell mateix. Els mitjans unionistes es posaven les mans al cap “ultimátum de la ANC a Mas”. Doncs sí, el poble posa un ultimàtum als seus dirigents, i la caverna ja pot garlar el que vulgui. Mas es fa el ronso, però el poble ja ha fet un pas endavant. La convocatòria d’eleccions anticipades seria el pas més ferm i responsable que podria fer el nostre president per a incentivar el vot el proper 9N i guanyar aquesta primera volta del referèndum per la llibertat.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
