La insistència de comparar el procés sobiranista amb el nazisme continua causant estupor. Fa uns dies la CDU, el partit d'Angela Merkel, reclamava que UPyD es disculpés per comparar la consulta catalana amb l'Alemanya dels anys vint i trenta. “Banalitzar el nazisme és una vergonya per les víctimes”, recordava una eurodiputada de la formació de la cancellera. A Catalunya ja no sorpenen els comentaris des de Madrid que barregen els dos conceptes, però el fet que per primera vegada el PSC s'apunti a la intoxicació és símptoma de la desesperació extrema. “A l'Alemanya de 1933 sí que hi va haver plebiscitàries”, és l'ocurrència d'aquest diumenge, gentilesa de Miquel Iceta, que ha recordat que els plebiscits són propis de les dictadures. No hi ha més arguments per combatre el dret a decidir i la independència que comparar-lo amb el règim que ha causat més morts de la història de la humanitat?
Després de les eleccions del novembre de 1932 a Alemanya, les últimes considerades democràtiques fins la caiguda del Tercer Reich, Adolf Hitler va persuadir al canceller del moment per succeir-lo sense tenir majoria absoluta, fet que es va consumar el 30 de gener de 1933. El futur Führer va decidir tornar a cridar a les urnes pel març, i va aprofitar el mes de febrer per desplegar una campanya de violència i terror mai vista als sindicats, comunistes i socialdemòcrates. Va criminalitzar els comunistes, i erigint-se en salvador de la pàtria, el poble va donar-li el poder en els comicis -també sense majoria absoluta, però. El pacte amb un partit proper i el terror que va imprimir a la resta de formacions va fer que el Reichstag votés just després de les eleccions la Llei d'Habilitació, que donava poder absolut a Hitler durant quatre anys -tropes nazis envoltaven el parlament germànic el dia de la votació. El líder feixista va il·legalitzar tots els partits menys el seu i va tornar a convocar comicis pel novembre de 1933. Sota els efectes d'una potent propaganda i una amenaça constant, 40 milions d'alemanys (el 92% dels votants) van donar suport a l'home que destrossaria la vida de molts d'ells.
La pregunta pel senyor Iceta és: tenint en compte que l'any 1933 es van celebrar dues eleccions a Alemanya, les possibles plebiscitàries catalanes -la forma de les quals encara no coneixem- s'assemblen més a les de març o a les de novembre? I d'altra banda: quan trigarà a comparar la declaració unilateral d'independència amb la Llei d'Habilitació nazi?
L'escenari plebiscitari, però, ha d'esperar, ja que la batalla per la consulta encara no ha acabat. Més de 37.000 voluntaris estan preparats per plantar cara a Rajoy, que ha titllat de mesquinesa la consulta i ha deixat clar que no se celebrarà.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
