Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

9 de novembre: toca votar, i votarem

|

- Publicitat -

IES Ventura Gassol, 20:10 de la nit d’avui dissabte. Dos voluntaris -que treballen com a professors al mateix centre-, pul·lulen pel pati d’aquest institut badaloní fronterer amb Santa Coloma de Gramenet. Ens expliquen que a dins hi ha deu professors més voluntaris que estan a l’espera encara de les urnes i les paperetes de votació. “No marxarem a casa fins que arribin”. Ens diuen que aquest institut tindrà 15 meses i 40 voluntaris encarregant-se de la coordinació de tot. Creuen que no hi haurà incidents, però estan preparats per si de cas. “Potser demà quan obrim de bon matí ens trobem la porta siliconada, com quan hi ha vagues d’estudiants”. Preveuen com a molt incidents que es produiran de matinada, com la pancarta informativa del 9N que s’han trobat esquinçada. “No creiem que passi res quan obrim, els fatxes no matinen”.
 

Avui és la vigília del 9N. Només falten unes hores per a què s’iniciï una jornada electoral històrica que ha costat 300 anys convocar. Bé, la votació és a punt de començar des de Sydney. Amb un aire de clandestinitat, es cou una jornada de desobediència multitudinària que donarà pas al procés final d’independència política. L’ambient és de germanor, de solidaritat, hi ha ganes de fer que això funcioni i els voluntaris d’Ara és l’hora han arribat al milió quatre-centes mil trucades demanant a la gent anar a votar demà. La previsió final és que demà diumenge hi hagi una participació massiva. Per això Espanya s’enfila per les parets mentre aplaudeixen el lladre de Monago, l’enèsim president extremeny que ens dóna lliçons sobre com hem de gestionar els calés que després ell es gastava en viatges per veure la xicota a Canàries.
 

Publicitat

Espanya s’ha passat gairebé dos anys dient que no votaríem. Ens han negat el referèndum, ens han suspès cautelarment la consulta del 9N, i es van veure vencedors. Catalunya va aprofitar aquella escletxa que s’obria i es va convocar una consulta emmascarada en un procés participatiu que no reuneix totes les condicions. Els partits es van barallar i Espanya se’n va riure. Allò va tornar a unir la societat civil i els partits. Tothom es va engrescar i Espanya va activar totes les alarmes altra vegada. “El 9N no habrá ninguna votación”, van tornar a entonar. Aleshores La Moncloa va cometre el gran error: passar de riure-se’n del procés participatiu a impugnar-lo novament al TC. Aquest va tornar a suspendre cautelarment la votació, i la gent ha iniciat una revolució democràtica que ha obligat finalment al Govern català a donar la cara i desacatar. Ells sols ho han perdut tot, i avui tornaven a dir que demà no hi hauria res similar a una consulta. Ha!
 

Ja a la desesperada avui la Moncloa ha obert la via judicial, i la fiscalia de l’Estat tot just fa una estona ha demanat als Mossos la llista de locals de votació i els seus responsables. Volen que la policia identifiqui també els responsables d’obrir els locals i ha demanat al Departament d’Ensenyament que informi si ha ordenat disposar els centres educatius però ja és massa tard. També han demanat informació a l’empresa Unipost SA per saber qui els ha encarregat la distribució de propaganda del 9N. El Govern català mitjançant Homs ja ha respost que no es poden identificar els voluntaris, la policia tampoc no ho farà, i d’això se’n responsabilitza el Govern. Donarà demà Espanya la imatge de règim neofeixista amb corbata retirant urnes? A Europa estan esgarrifats només de pensar que l’Estat pot trepitjar així la democràcia. Com que no se’n sortiran, han decidit boicotejar la centraleta telefònica d’Ara és l’hora, de la Generalitat i han iniciat una campanya de difamacions i mentides per dissuadir.
 

La gent que escrivim al Dietari 2014 també els demanem d’anar a votar demà pel Sí-Sí. El 19 de desembre de 2012, quan Artur Mas i Oriol Junqueras signaven el pacte per la llibertat empesos per la gran manifestació de l’11 de desembre de 2012, vam considerar que s’iniciava el procés polític cap a la independència que havia de culminar en una data per determinar de l’any del Tricentenari. Aleshores vam decidir que el nostre granet de sorra seria fer-ne un seguiment fins el dia del referèndum que demà arriba, on recolliríem el testimoni diari d’allò que passava, com ho vivia la gent i com ho vèiem nosaltres mateixos, des de l’òptica del Sí a la independència. La resta ja la trobaran als milers de llibres d’Història que s’escriuran sobre el procés. Tal i com han anat les coes però, això no acabarà aquí, així que nosaltres tampoc no deixarem de fer-los arribar el nostre testimoniatge fins el dia que Catalunya decideixi realment el seu futur.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014

Publicitat

Opinió

Minut a Minut