Catalunya no va demanar ahir novament un referèndum vinculant com afirmava avui Joan Herrera. Catalunya ja va iniciar aquesta demanda el 2012, i enguany el Congreso espanyol el va rebutjar. L’Estat mitjançant el Tribunal Constitucional va suspendre la primera consulta, i també el procés participatiu. I com que no ens van deixar votar, vam fer-ho igualment per l’inici d’un procés constituent cap a la independència. Amb un 100% del cens escrutat (encara hi ha punts especials per votar), s’han produït 2.305.290 de vots totals dels quals 1.861.753 (80,76%) han estat pel Sí-Sí -232.181 (10,07%) pel Sí-No i 104.772 (4,54%) pel No. No vam votar un retorn a la casella número u per tornar a demanar a Mariano Rajoy per carta el mateix: un referèndum al que ja han dit que respondran amb una carta de la fiscalia anunciant els delictes comesos. Això és el que ha demanat avui Unió Democràtica, que ha advertit que és la darrera opció de diàleg abans de subscriure també les plebiscitàries.
El problema de tot és que Convergència Democràtica de Catalunya està d’acord en tornar a iniciar el procés negociador però no sabem encara si abans o després d’una DUI. La seva condició, a més dels ritmes, seria la llista unitària que salvés la imatge del president i el partit. Tornant a Iniciativa per ells ara és prioritari tancar el tema nacional, parlar de pressupostos i allargar la cosa fins les eleccions generals de finals de 2015, el bucle etern d’Espanya. A ICV segueixen il·lusionats amb Podemos. Per ERC i CUP, cal encetar un procés constituent, de moment sense concretar tant si abans o després d’una DUI, per negociar entre iguals amb Espanya.
Cal que els partits, però sobretot qui en té la potestat, treballin perquè en els propers dies es pugui convocar a eleccions anticipades que convertirem en plebiscitàries. El calendari electoral està molt atapeït i no ens valdrà per res perdre el temps enviant correspondència no corresposta. Però no ens posem nerviosos, que tindrem sorpreses. Els fets i les reaccions que es produiran en els propers dies seran molt importants. De moment, Artur Mas detallarà demà el seu pla. Mentrestant, a Espanya se segueix menyspreant la consulta i posant en entredit que 2.305.290 persones siguin gaires.
Avui també ha comparegut Pedro Sánchez amb Miquel Iceta. Teòricament havien de presentar la seva proposta de reforma constitucional, però no han anat més enllà de posar per la foto i mirar de fer veure que ahir va guanyar el Sí-No. Espectacular. Una cosa si han fet: deixar de demanar una consulta per Catalunya legal i acordada, per una simple ratificació d’una reforma constitucional fantasma. “Blindar competències” no és reformar res, ni molt menys incloure el dret universal a l'autodeterminació dels pobles. Ja s’han llegit els resultats?
El PP nega qualsevol validesa a aquesta votació, hi fan ganyotes i manipulen les xifres. “Sólo han votado el 30% de los catalanes” (però el 40% del cens). “Fracaso”, “farsa”, “simulacro” “pantomima”, “Ilegal”… El fet és que ara tots comptats el Sí-Sí recull 1.861.753 vots, i el “Sí-no” i el “no” junts 336.953 vots. La diferència entre el Sí a la independència i el no a la indeèndència, doncs, és de 1.524.800 persones. Catalunya és ja avui un país més independent que no pas ahir.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
