Tant Albert Rivera com Soraya Sáenz de Santamaría han acusat aquest dilluns la consulta de punxar perquè segons ells, només un terç de catalans van participar-hi quan Mas deia que el 80% dels ciutadans volia votar. Demagògia barata: la participació es podria calcular en un 40% -per bé que no es pot saber de manera exacta-, no té en compte els poquíssims punts de votació, les amenaces d'intervenció policial fins la nit abans, la impossibilitat de fer una campanya normal, tota la polsaguera que ha aixecat i li han rebaixat la credibilitat, la manca d'informació forçada pels obstacles estatals i l'adreça del DNI -que obligava a emetre el sufragi a desenes de quilòmetres en alguns casos-. Sobretot, però, el punt de demagògia més flagrant és el següent: el 80% de catalans no només vol votar, sinó decidir. És a dir, que el seu vot sigui decisiu, vinculant. I el 9N no ho era.
Amb tot, el senyor Rivera i el PP s'haurien d'anar preocupant: 1.861.753 catalans s'han posicionat per la independència malgrat tot. És molt o poc? Fa dos anys a les eleccions catalanes van votar 3,6 milions de persones (la participació va ser la més alta de la història en unes autonòmiques). Amb aquest nombre de ciutadans a les urnes i només els mateixos que diumenge votant Sí-Sí en un hipotètic referèndum d'autodeterminació, la independència guanya amb, com a mínim, un 50,7% dels sufragis. Si bé és cert que la majoria de persones que es van quedar a casa diumenge són unionistes, també n'hi haurà de secessionistes. Les projeccions en unes plebiscitàries serien més difícils, però un Parlament amb majoria favorable a una DUI no és una idea descabellada.
Perquè això passi, però, les forces catalanes estan destinades a entendre's. Unitat i acord és l'única via. Per això, en el dia 1 de la nova etapa Artur Mas ha anunciat aquest dimarts una ronda de contactes amb els partits sobiranistes (+PSC) per calcular la viabilitat d'unes eleccions plebiscitàries. És obligatori fer-ho, ja que anar a uns comicis sense unitat abocaria potser a una ERC primera força amb minoria clara i una CiU que, molt debilitada i ridiculitzada en una segona plaça, obligaria Mas a marxar. I els que vindrien darrere, o fins i tot si ell es mantingués, no acceptarien fer de comparsa per continuar fent ascendir Junqueras. Podria ser la fi del procés. O l'allargament fins bastir una majoria absoluta republicana. Falta d'unitat i de suports, ingredients del fracàs.
La ronda de contactes, però, demostrarà si realment els partits estan disposats a cedir protagonisme en pro de la causa comuna. Abans de començar, ERC i la CUP, els partits a l'aça a les enquestes, tenen ganes d'urnes -com era d'esperar-, mentre que CDC, UDC i ICV-EUiA, els partits a la baixa, ho volen endarrerir. En tot cas, si en un mes no hi ha convocatòria per abans de març les cites electorals de l'any vinent podrien forçosament fer posposar les plebiscitàries fins el 2016. La unitat ha de trobar-se de manera ràpida. No hi ha temps.
El president de Catalunya també ha anunciat l'enviament d'una carta a Rajoy, cosa que indigna molts sectors per la inutilitat i la pèrdua de temps que comportarà. No es preocupin, que la pressió farà acabar amb aquesta via Mas quan la ronda de contactes finalitzi. De fet, una molt crispada Soraya Sáenz de Santamaría ja ha descartat el diàleg. L'Estat Espanyol, com sempre, intransigent. Si abans de la consulta no s'asseien a parlar perquè Mas mantenia la proposta de consulta, ara que es podria començar a negociar des de zero diuen que no ho faran perquè el govern català ha desobeït. Mentrestant, la fiscalia entregarà aquest dimecres una querella contra Mas, que l'únic que pot aportar serà més pinya entre els polítics del Principat.
Amb la nova etapa començada, ja pot resar Mariano Rajoy per un cisma en els partits catalans, una trencadissa. Del contrari, un referèndum d'autodeterminació favorable a l'independentisme serà imminent.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
