I mentre Rajoy deixa caure la ministra per corrupció, els grans partits britànics han presentat una proposta per millorar l'autogovern escocès. Recaptació d'alguns impostos, ampliació de les polítiques socials i competències en prestacions, però la flamant líder del partit nacional escocès i primera ministra, Nicola Sturgeon, troba a faltar el control sobre el salari mínim, el crèdit o la seguretat social. Acontentarà més o menys els sobiranistes, hauran complert més o menys amb tot el que van prometre en vigílies del referèndum, funcionarà a llarg termini més o menys, enterrarà o no les ganes d'un nou plebiscit, però ningú pot negar que el Regne Unit continua encarant el seu 'conflicte territorial' de manera envejable. Com a mínim, l'encara. Després de permetre una votació, cedeixen en algunes demandes els veïns del nord, sacrifiquen l'status quo i ara s'arrisquen a que les altres nacions britàniques, en especial Anglaterra, demani els mateixos poders. És a dir, per salvar Escòcia potser hauran de transformar tot el sistema polític del Regne Unit cap a un model federal.
És inevitable la comparació: és millor el mètode britànic o l'espanyol? És millor cedir i arriscar per tal d'aguantar la unió i fer confondre els independentistes menys passionals, o bé negar la realitat, no cedir en res i contribuir a la massa social secessionista? La matinada en què el Sí es va veure frustrat a Escòcia, David Cameron va anunciar la creació d'una comissió amb totes les parts per complir amb la gairebé jurament d'ampliar l'autogovern, i va prometre resultats abans del 30 de novembre, cosa que ha complert. Westminster va salvar els mobles hores abans del referèndum. In extremis, però hi van ser a temps. Quan es posaran a treballar de manera coordinada els grans actors d'Espanya per trobar una solució de manera bilateral i específica per Catalunya? Hi són a temps?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014