Al final, Rajoy ha vingut i s’ha fet sentir. El president espanyol ha vingut a pronunciar un dur míting a Catalunya en el tancament d’unes jornades del seu partit on també han intervingut d’altres peixos grossos del PP. Rajoy ha carregat durament contra el president Mas a qui ha acusat de dividir, i de no governar. El cap de la Moncloa ha defensat la Catalunya espanyola, ha qualificat de “fracàs en tota regla” el 9N (malgrat va assegurar que mai tindria lloc) i les plebiscitàries i el pla cap a la independència en 18 mesos com un viatge cap enlloc. A Mariano Rajoy tampoc li agrada el concepte de llista única per ell assimilable a la idea del pensament totalitari que precisament ha practicat aquest estat durant tants anys: “Cataluña no puede ser un país de listas, partidos, i causes únicas. Un poco de respeto, por favor!”
Malgrat la posada en escena furiosa, qui viatja cap enlloc és el seu govern, que només sobreviurà a les properes eleccions al Congreso si pacta amb el PSOE. Els crits del president de l’estat espanyol no són més que paraules buides que denoten certa desesperació. Encara que hagi vingut a pronunciar-les a Catalunya, han tornat a caure en sac buit. Ningú no n’esperava cap mot amable ni cap voluntat de diàleg, per tant, gairebé tothom ha ignorat el seu discurs. Només Joana Ortega s’ha molestat a fer un petit comentari quan se l’ha interpel·lat davant les càmeres.
Catalunya bull davant la imminent convocatòria d’eleccions anticipades. L’assumpte de la llista única segueix acaparant tots els focus d’atenció, debats, tertúlies, articles, informes i anàlisis de tots colors, comentaris a les xarxes socials… mentre l’ANC ha fet ja oficial la seva postura favorable a la proposta del president Mas i li exigeix que convoqui les eleccions com a molt tard el mes de febrer. ERC guarda silenci malgrat que tot apunta que Junqueras proposarà a la ciutadania en la conferència de la setmana vinent el que ja ha anat repetint diverses vegades: llistes separades sota un paraigua comú. Esquerra segueix pensant que així maximitzaria els diputats independentistes, contra el que sembla ser que s’ha instal·lat com l’opinió preferida de la majoria de la opinió pública: la coalició amb CiU més independents. Però la gran pregunta és: si es fan eleccions sota aquests paràmetres, s’entendran després les dues formacions per governar?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
