La sacrosanta Constitució Espanyola ha sobreviscut un any més, però amb el consens com a mínim espanyol fet miques per primera vegada en 36 anys. PSOE, IU, UPyD i Podemos s'han apuntat tots a una reforma, bàsicament a causa de la crisi econòmica i de l'independentisme català. I què ha dit Rajoy? No. Per variar, tanca la porta a tot canvi i pot passar a la història com el president que va aferrar-se tant a la Constitució que la va fer saltar pels aires. Depenent del proper pas del procés català, també pot ser recordat el cap de l'executiu que va portar el conflicte amb Catalunya tan al límit que va veure néixer una frontera entre els dos territoris. En qualsevol cas, la fi del venerat text pot estar a prop, encara que sigui impossible ara. Fa dotze mesos Joan Carles I també estava amb la popularitat sota mínims, però ningú veia possible que abdiqués. I què va passar pocs mesos després?
No obstant això, el fet que l'oposició del Congrés demani una nova Carta Magna no vol dir ni que defensin la independència de les nacions, ni que vulguin incloure el dret a l'autodeterminació, ni que ho vulguin posar més fàcil. Ans al contrari: si en la propera legislatura s'obrís el meló constitucional, totes les formacions hauran de pactar, i de veritat algú pensa que alguna d'elles deixaria caure el Principat? L'aparició de Podemos pot anar a la baixa si prediquen el contrari en els onze mesos que falten per les eleccions. No caiguem en la trampa d'esperar la propera Constitució, perquè les parets mestres seran les mateixes si es vol arribar a cap consens espanyol.
Precisament Podemos podria esguerrar en part els plans de l'independentisme català al Parlament. Si continuen desviant el debat cap al terreny social mantenint l'ambigüitat o bé basteixen una aliança amb altres partits com Iniciativa alguns votants sobiranistes podrien picar i la seva actuació seria incerta. El bloc del No, segons les enquestes de ja fa mesos, sempre ronda els 45 diputats. En la d'aquest dissabte de La Vanguardia baixa a 40, però potser se li haurien de sumar els 14 de Podemos, que forçosament inclouran gent que havia format part del bloc pel dret a decidir fins ara. És una incògnita.
La projecció del diari del Grupo Godó també inclou una dada sorprenent: CiU ara aconseguiria 40 escons, ERC es quedaria amb 27 i necessitarien els hipotètics 8 seients de la CUP per arribar a la majoria absoluta. La ciutadania arrufa el nas davant el discurs republicà i avala la feina de Mas pel 9N, però tenint en compte que CiU+ERC+CUP sumaven només un escó menys fa dos anys, sembla que la discussió actual és força estèril. El nombre de votants sobiranistes és força estable i només s'està disputant com es distribuiran entre les tres forces. Per cert, ICV i PSC, els més ambigus, en terra de ningú, podrien treure els uns 6 i els altres 12 membres. L'equilibrisme per anar sortint del pas s'acaba pagant.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
