Avui fa dos anys justos que Artur Mas i Oriol Junqueras signaven l’acord de governabilitat en què dissenyaven un 2014 màgic amb un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya. Un dia en què la il·lusió es desbordava tan ràpid com l’expectació, i en què s’albirava un tortuós camí de dos anys per aconseguir el gran objectiu de la legislatura. És per això que avui fa un parell d’anys també que el Dietari 2014 va començar a caminar. Gran part de la societat civil, més unida que mai amb la manifestació de la Diada d’aquell any, vivia amb una mínima esperança el moment a causa de l’acord inèdit en dècades entre CiU i Esquerra. L’esperança era solucionar els incomptables problemes del país mitjançant el referèndum i sobretot la independència: l’octubre de 2012 el CEO deia que un 57% de catalans votaria a favor de la plena sobirania en un plebiscit, i només un 20% ho faria en contra. Extraient els indecisos i abstencionistes, el resultat net hauria estat de 73,5% Sí a 26,5% No.
Dos anys justos després, Esquerra dóna l'acord de governabilitat per trencat quan un referèndum que doni un mandat democràtic encara no s'ha fet. Després de les reiterades mostres encara d'il·lusió de la població amb les manifestacions i el 9N, els dos partits encara no són capaços de pactar un full de ruta per encarar unes eleccions plebiscitàries, i això té conseqüències: l’últim estudi del CEO revela que el 45,3% de ciutadans votarien No, per un 44,5% que farien una creu al Sí. Deixant de banda els que no es pronuncien, el vot negatiu guanyaria per 50,5% a 49,5% i supera el Sí per primera vegada en tot el procés de transició nacional. Un panorama radicalment diferent. Mentre que fa 24 mesos el 44% dels ciutadans deien que al independència seria la solució ideal (per 25% de federalistes), ara ho fan només el 36% (l’Estat federal ara té el suport del 29%).
Està tot perdut pels sobiranistes? Ni molt menys, això és una muntanya russa, no es pot dirimir quina serà la tendència, tot és molt volàtil. Ara bé, l’efecte de l’any del Tricentenari s’està acabant. En concret, li falten poc més de deu dies, així que per suplir la ressaca de la fi de l’any màgic ha de sorgir la política en majúscules. Cal que s’arromanguin per trenar un projecte seriós amb unitat i deixant el tacticisme i els personalismes a banda. L’enquesta feta justament després de les dues conferències de Mas i Junqueras reflecteix que la gent està decebuda amb els representants. Amb Artur Mas, amb Oriol Junqueras, els seus partits, i amb l’independentisme en general. L’enèsima oferta trampa espanyola, el federalisme, està fent forat, ja que a la gent ja se li fa llarg el procés. És el perill que ja fa gairebé dos anys es començava a intuir.
Les projeccions electorals del CEO encara fan sumar majoria pels pèls CiU i ERC, amb 68-70 entre els dos repartits a parts iguals. Els 8 diputats de la CUP donarien la majoria folgada, però tot podria capgirar-se com un mitjó de la mateixa manera que l’unionisme està ara al capdavant de les enquestes. Segur que un acord realista i robust entre els sobiranistes donarà un repunt a la causa, però el pacte primer ha d’arribar. Aquest divendres president i cap de l'oposició s'han reunit durant mitja hora, i el primer ja ha dit que fins després de festes, no esperem cap convocatòria. Responsabilitat, si us plau.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
