L'inici de la nova etapa a la política catalana no només es reflecteix amb l'acord de CiU i ERC i la negociació pressupostària. Tots els partits comencen a preparar la maquinària pel 27-S, que forçosament vindrà marcat pels comicis municipals. I això portarà a incongruències: un bon exemple serà la quantitat de disputes a nivell local de les dues principals formacions del Principat -començant per la batalla per l'alcaldia de Barcelona-, que podria danyar la imatge del pacte assolit. Un altre serà la confluència d'Iniciativa, Procés Constituent, Guanyem i Podem en una candidatura conjunta a les municipals a la capital del país. Unes marques polítiques que, quatre mesos després, poden presentar-se a fins a tres llistes diferents disputant-se un mateix espai, el de l'esquerra alternativa.
Guanyem és una plataforma construïda simplement perquè Ada Colau pugui presentar-se a les eleccions respectant el veto de Pablo Iglesias a candidatures locals de Podem. S'entén, doncs, que a les catalanes no traurà el cap. Ara bé, les altres tres enfilen camins diferents: Podem anirà sola, com ha confirmat avui la seva cap visible al país, Gemma Ubasart -que ha de millorar l'oratòria i encara té un llarg camí per omplir de contingut la formació específicament a Catalunya. Tot i no tenir en aquest cas un líder fort, tiraran de marca per no barrejar-se amb ningú. Procés Constituent s'havia apropat a la CUP a nivell nacional, i en coherència amb el seu manifest fundacional seria l'aliança natural.
Per últim, Iniciativa veu com la seva possible davallada -a causa del desgavell ideològic dels últims mesos- es veurà pal·liada a Barcelona integrant-se a aquesta coalició, és a dir, amagant-se rere les faldilles d'Ada Colau. Pel 27-S potser voldria confluir forces de nou fent prevaler Joan Herrera, el més conegut en aquest cas. Els seus aliats circumstancials a la ciutat comtal, però, no el rescataran de nou i la caiguda pot ser sonada. En tindran un exemple amb el PSC, que sense entrar lògicament al joc d'aliances d'elements alternatius, pot quedar-se en fora de joc al maig. Com a mínim a Barcelona, la CUP tampoc s'agruparà en cap altra marca coneguda, però en aquest cas és clarament per la confiança que els donen les enquestes i la bona reputació ciutadana.
Així doncs, ICV continua a la corda fluixa de cara al setembre si no reprèn la ruta sobiranista -tot i que potser ja no està a temps de sonar coherent. Amb tot, en cas que es mantingui en la crítica absoluta a Esquerra i Convergència i intenti desgastar-los amb l'argument de les tensions municipals, l'efecte boomerang li pot fer molt mal quan es vegi uns mesos més tard atacat per Podem i la CUP. Sigui com sigui, s'ha de reconèixer que l'accidentat suport a última hora al 9N dels ecosocialistes sí que ha deixat un bon llegat per la mobilització paral·lela que van exigir: 1.400.000 signatures van denunciar l'actitud antidemocràtica espanyola aquell diumenge, amb l'objectiu de posar en alerta l'ONU, l'OSCE, el Parlament Europeu, la Comissió europea, el Consell d'Europa. En faran algun cas?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
