Per “fidelitat” i per “coherència”, són les paraules que ha fet servir avui Duran i Lleida, en la seva tradicional homilia de divendres, per justificar un possible trencament de CiU a les eleccions del 27 de setembre les quals, segons ell, no haurien de tenir tampoc caràcter plebiscitari. Duran diu que ‘no li faria por’ perdre els càrrecs, com afirma que va passar en dos moments de la història en els quals ell encara no hi era (1936 i 1977). Duran no se n’ha estat de criticar amb duresa la capacitat d’influència d’ANC i Òmnium, amb jocs de paraules per no haver-les d’anomenar directament. El màxim dirigent d’Unió ve a dir que està disposat a suïcidar tot el seu partit en pro dels seus interessos i dèries personals, perquè si realment volgués ser fidel a la coherència històrica del partit, hauria seguit el rumb independentista que va traçar Manuel Carrasco i Formiguera, i no s’hauria deixat perdre el fill de Lluís Vila i d’Abadal, avui president de l’AMI.
El camí serà difícil i tortuós. En el joc de declaracions i contradeclaracions que els explicava ahir en Guifré, tant Iniciativa com la CUP van entrant i sortint, els uns amb el fre posat i els altres amb l’accelerador a fons. De tant en tant els estirabots, com el d’avui, d’Unió. CDC s’ho mira i tracta de fer equilibris, mentre ERC intenta estirar al Govern cap a la independència, com la CUP, però a través de les cessions pressupostàries i de pacte. El problema però, és de base i hem perdut la primera oportunitat que hauria ajudat a ressituar-nos a tots i tirar (o no) endavant: les eleccions plebiscitàries immediates. És el que demanava el país.
Ara, a les portes d’unes municipals importantíssimes, és normal que veiem divisions i perills per tot arreu, però el pitjor de tot és que es segueixen mantenint les majories del 2012, i això pren especial rellevància a l’hora d’acordar el full de ruta. L’acord de data i pregunta del 9N va quedar aigualit (no es va aconseguir la pregunta binària lògica i esperable), perquè els contraris a la independència eren prou forts com per rebaixar el contingut de la pregunta normal. Ara, amb els mateixos actors implicats, pot seguir passant el mateix; de fet, segons La Vanguardia, Carme Forcadell va qualificar la trobada de divendres passat per acordar el full de ruta amb l’expressió “això és can pixa!”, com a sinònim de l’expressió ‘can seixanta’. Així la cosa es pot anar allargant fins que el poble triï bé o ho deixi estar.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
