Nova decisió polèmica del ministre Wert, que ara no obstant ha deixat la llengua catalana tranquil·la. El consell de ministres ha aprovat donar via lliure a les universitats per redistribuir els cinc anys que normalment els estudiants passen a l'ensenyament superior. Quan es va adoptar el 'pla Bolonya', Espanya va decidir imposar el sistema 4+1 (quatre anys per fer la carrera i un per fer el màster), a diferència de la majoria de països de la UE, que optaven pel 3+2. L'esperit de l'ancho de vía ibérico va tornar a sorgir, a la mateixa vegada que creixia l'estupefacció general: el 'pla Bolonya' no havia de portar a una equiparació del món universitari amb la resta del continent? Doncs no, Spain is different.
És per això que sense serveixi de precedent, la nova política de Wert que vol encaminar l'ensenyament superior a l'esquema 3+2 és encertada. El proper setembre ja es podrà aplicar el decret, però es parla que els canvis es començaran a aplicar el curs 2016-2017. Els nois i noies que es matriculin aquell any seran, potser, els qui hauran de tirar endavant el futur Estat català. Han d'estar com més especialitzats millor.
Les carreres, sempre amb més tendència a ser ensenyaments generals i teòrics, en pocs casos per elles mateixes ensenyen un ofici pràctic. Així, els estudiants es veuen gairebé forçats a fer un màster ja que quan piquen a la porta de les empreses no poden justificar que el seu perfil s'ajusti a la perfecció al lloc de feina perquè no estan especialitzats. Ja que hauran de fer el màster de totes maneres, per què no dura el màxim temps possible i tenim uns futurs treballadors amb coneixements més específics i diversificats? És més, mereixen molts camps ser graus, o seria més eficient que fossin màsters o bé cicles formatius?
La titulitis universitària a Catalunya ha dut a un increment boig de nombre d'universitaris en els últims anys, que això no obstant no ha causat ni un baix atur, ni una capacitat de retenir tots els cervells a desenvolupar les seves activitats professionals al país. Tampoc han portat a un augment de la reputació dels centres universitaris, que han optat per la quantitat de matriculats i no la qualitat amb una quantitat sempre a l'alça de places ofertades. Tothom té dret d'anar a la universitat, però tampoc la podem convertir en una fàbrica d'aturats.
Són totes, reflexions que s'haurà de fer una Catalunya independent. Què li interessarà al país si mai arriba a la màxima autonomia? Un sistema on la part que dóna a l'alumne les bases d'un camp duri quatre anys i que la part focalitzada en un coneixement concret o en un ofici específic duri un any, o bé que aquesta part sigui el doble d'extensa? Les crítiques al sistema 3+2 de moltes veus sindicals giren al voltant de la privatització i l'augment de preus en l'espai d'educació superior que pot suposar la mesura. Aquí és on entraria la gestió i el potencial que hauria de demostrar el nou Estat, en matèria de màsters oficials de qualitat i beques per aquells qui realment ho necessitin.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
