Mentre a Catalunya la situació política és estanca a l’espera de les eleccions municipals, a Espanya les garrotades estan a l’ordre del dia. Enquesta rere enquesta, Podemos trenca l’actual bipartidisme i se situa a les posicions preferents. A la meseta ningú no parla de les eleccions municipals (que seran un banc de proves, com a Catalunya). Allà ja fa mesos que fan voltes de reconeixement als platós televisius per les generals de finals d’any. És en aquest context que la darrera enquesta d’El País ha situat com a quarta força política destacada a Ciutadans, que enguany es presentarà a tot l’Estat.
L’enquesta del diari madrileny dóna concretament aquests resultats pel que fa a l’estimació de vot: 27,7% Podemos, 20,9% PP, 18,3% PSOE, i 12,2% Ciutadans. Fora dels primers llocs de la graella ja queden les opcions més mediàticament desgastades com IU amb un 6,5%, o l’UPyD de Rosa Díez (4,5%), força que sembla haver quedat desfasada malgrat és força recent. Vostès es preguntaran, i la resta? Als de l’enquesta ja no els importa, han fet una classificació que han titulat “otros + blanco”, que tot i sumar un 9,9% del total, passa força desapercebuda i no suscita l’interès del diari. És en aquest 9,9% on hi ha els nostres partits, els que responen veritablement a Catalunya, d’entre d’altres més.
També es preguntaran, i com pot ser que C’s, que és un partit català, malgrat ara es presenti a tot l’Estat, s’ha convertit en el “partit revelació” del 2015? Ah! Les tertúlies televisives. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha forjat la seva popularitat a base de participar en mil i una tertúlies, entrevistes i debats en el prime time espanyol. La gent el coneix a ell i el seu discurs a partir d’això, i només per aquesta raó va obtenir els grans resultats a les europees de l’any passat. Exactament el mateix que Albert Rivera a nivell d’Espanya. El líder de Ciutadans al Parlament català ha aconseguit colar-se durant aquests darrers anys en el panorama mediàtic espanyol i, no en va, l’enquesta ja diu que és conegut entre el 65% dels enquestats (en el cas d’Iglesias, el 99%).
Rivera seria també el polític més aprovat, després de la pròpia figura del rei, amb 49 punts sobre 100. Iglesias (34), estaria frec a frec amb Garzón i Díez (36) i Pedro Sánchez (31). Rajoy tancaria amb 23 punts positius i un 100% de coneixement. La situació es presenta molt interessant per a qui segueixi la política espanyola. Al Dietari 2014 els havíem explicat moltes vegades que l’Estat havia entrat en un procés d’atomització política, amb l’aparició de forces que trencaven el bipartidisme exactament com ara fa 100 anys. Amb opcions per a molts gustos, el ciutadà sentirà que podrà triar per primera vegada en anys una força que sigui més o menys majoritària que pugui acabar amb la dinàmica de governs d’alternança tradicional. Aquesta és la respectable revolució espanyola.
La darrera pregunta que es faran és, i Catalunya què hi pinta en tot això? No gaire res; aquesta no és la nostra revolta. Si escolten els discursos de Pablo Iglesias, ell s’afanya a posar èmfasi en les revolucions del Dos de Mayo, o parla delcoraje del pueblo humilde de Madrid, etcètera. Podemos, -que, per cert, utilitza el color corporatiu amb el que tradicionalment s’identificava el poder, o sigui, l’antiga ‘casta’-,és un partit madrileny nascut per fer la ‘revolució’ a la capital de la Villa y corte i, per tant, els seus referents són els propis de la capital de l’imperi extint. Si s’hi fixen, tot això queda molt lluny dels referents de les revolucions contemporànies que s’han produït a Catalunya, com ara la setmana tràgica (1909), o les darreres diades. Ciutadans, el partit més assimilable al moviment lerrouxista, ha assumit el marc espanyol per conduir l’assalt a la Moncloa, el veritable objectiu de Rivera. És per tot això que no veuran mai ni a un partit ni a l’altre moure un dit per Catalunya o defensar el seu dret a l’autodeterminació. De fet, el discurs de les dues forces en aquest sentit és bastant similar i tampoc seria d’estranyar que arribin a pactar en el futur per governar a Espanya. No es despistin i prenguin nota de cara al 27S, les nostres veritables eleccions generals.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
