Aquest dissabte es compleix un mes des que Mas i Junqueras van pactar deixar les eleccions per a la tardor i anar-hi amb llistes separades però full de ruta conjunt. Ara bé, l'acord no ha servit de revulsiu per aixecar l'ànim de les files sobiranistes, ja desconcertades pels absurds dos mesos d'estira-i-arronsa entre CiU i ERC. La Diada i les eleccions del 27S són lluny, ja fa un mes que la gent espera el full de ruta que a partir del 28 de setembre ha de portar el país a la independència -i a més ja s'han fet públiques desavinences de la CUP i ICV-, i de moment no hi ha rastre de les estructures d'estat que s'han de construir enguany.
Per sobre de tot, però, els integrants de la V més gran del món fa cinc mesos continuen veient com els partits polítics no s'entenen, no caminen junts i cadascú mira, en primer lloc, pels seus interessos. CiU i ERC no paren de topar, la federació convergent pateix una convulsió interna constant, la CUP carrega sempre que pot, ICV es desentén… Vella política. És difícil fer una revolució que triomfi així.
El desànim continua sobrevolant entre la ciutadania i es pot anar fent cada vegada més evident, com el Dietari del Procés ja va constatar fa deu dies. Aquesta setmana també sembla haver-ho copsat l'ANC, que intenta liderar la societat civil de nou després d'alguns mesos de desconcert i d'anar a remolc de l'estèril joc dels polítics. L'Assemblea ha fet arribar un comunicat als seus socis i simpatitzants amb una mena d'arenga per treure del pessimisme els seus afiliats. La d'aixecar la moral serà l'última tasca de la presidenta de l'entitat, que per estatuts haurà de deixar el càrrec el maig -tot i que de ben segur que trobarà un lloc per continuar sent una de les cares visibles del procés.
Carme Forcadell juga la carta de dir que les municipals seran la primera volta dels comicis del setembre, tot i que en paraules d'ella mateixa el 9N ja era una primera volta. Així doncs, la ciutadania difícilment interpretarà els comicis locals com una nova preparació pel plebiscit i el pessimisme continuarà. Sens dubte, el veritable revulsiu ha de ser el full de ruta que s'ha de presentar conjuntament -si compta amb l'oposició de la CUP tot serà més difícil de pair-, però si esperen massa temps tot pot estar ja molt erosionat i la majoria independentista es veurà frustrada el setembre. El successor o successora de Forcadell tindrà des del primer dia un repte titànic: mantenir el patrimoni humà aconseguit per l'ANC aquests tres anys i evitar que s'apagui la flama malgrat la teranyina dels polítics. Una missió tant o més difícil que eixamplar la massa social sobiranista, tal com ha fet l'entitat fins ara. No serà gens fàcil.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
