Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

La barbàrie de l’odi

|

- Publicitat -

Aquest matí el Directe!cat es feia ressò d’unes declaracions d’aquesta setmana de la líder de Podemos a Catalunya, Gemma Ubasart, que havien passat desapercebudes. La notícia ha cridat l’atenció del dirigent convergent Josep Rull, i finalment de la resta de diaris digitals i mitjans d’informació. I què deia d’interessant la cara visible de Podemos a Catalunya?
 

“Després del 9-N Mas va tenir un mes de glòria, però al míting de la Vall d'Hebron vam veure l'odi que desperta la seva persona, i aquest odi contra Mas és el que farem servir contra ell en la campanya”. Ubasart ha cridat a l’odi contra el president de la Generalitat i n’ha fet d’això el leitmotiv de l’estratègia del seu partit. La societat catalana s’ha indignat profundament i, nosaltres ens preguntem com és possible que les declaracions recollides inicialment per El Periódico, haguessin passat desapercebudes fins avui. Cal recordar que, d'altra banda, la incitació a l'odi és un delicte.
 

Publicitat

Avui hem escoltat atentament Miquel Iceta. El dirigent socialista no ha trobat cap manera més original de carregar contra la política cultural de l’alcalde Xavier Trias que recórrer a l’odi –altra vegada- de la barbàrie Ceaucescu. Iceta es queixava que el Govern volgués fer de la cultura una estructura d’Estat i aleshores l’ha deixat caure com qui no vol la cosa, per generar un titular: “Ni a Ceaucescu se li hauria acudit”. Ah! Per què l’unionisme s’entesta una vegada rere l’altra a recórrer a l’odi i al feixisme per atacar el moviment sobiranista? Tan escassos van d’arguments?
 

Fonamentar una campanya en l’odi o en les comparacions miserables d’aquest tipus hauria de ser l’últim extrem de la política en aquest país. El problema és que l’Estat ens té massa acostumats a aquest tipus de desqualificacions, impensables en democràcies reals. Si no ens agraden les polítiques de retallades i de dretes d’Artur Mas, no el votarem. Si no ens agrada la independència que defensa ERC, votarem un partit unionista. Si no ens agraden els canvis de model que planteja la CUP des de Catalunya, votarem l’alternativa de poder que li sembli a La Sexta. Tant és, som lliures de votar el que vulguem. Ara bé, basar la nostra argumentació i fer campanya des de i a través de l’odi, contra una persona que ha intentat donar l’oportunitat al poble de decidir el seu futur de forma pacífica i a través de les urnes, no té ni cap ni peus.
 

A Podemos farien bé de rebaixar els fums, i cuidar allò que diuen perquè els màxims dirigents del seu partit també estan sota l'ombra de la corrupció, així que els extrems s’acaben tocant. I a Iniciativa haurien de revisar a qui demanen caritat abans d’arrossegar-se davant la seva porta.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés

Publicitat

Opinió

Minut a Minut