Amb la perspectiva que un sol dia dóna, qualificar el preacord entre CiU, ERC, ANC, Òmnium i AMI com a històric potser és un pèl agosarat. És, com indica la paraula ‘preacord’, una prèvia per fer història. Encara falta incorporar-hi la CUP, a qui no se li ha donat temps de reacció per sumar-s’hi, i els ex-PSC sobiranistes MES i Avancem. A més, el document presentat és un full de ruta, sí, però força esquemàtic. Una pàgina i mitja que dóna una pinzellada sobre quins seran els passos a partir del 27-S, però no entra en detalls. Així doncs, l’acord és un pas ferm per considerar els comicis un referèndum, però no és suficient. Cal continuar treballant. No n’hi ha prou.
No hi ha la sensació d’eufòria desbordada en el sentiment general dels independentistes, ja que sobre la taula hi ha preguntes: pretenen ERC i CiU soles arribar a la majoria absoluta sense sumar-hi a ningú més? Com que la resposta és ‘no’, no es pot donar l’acord per tancat encara. I per què es va fer aquest moviment ahir sabent que CiU i la CUP estan negociant de manera bilateral, i que altres formacions que van signar aquell pre-pre-acord el dia que el CEO va sacsejar el procés també estan disposades a donar-hi suport?
La resposta és clara: precipitació fruit de la grandíssima pressió i impaciència mediàtica i ciutadana a què estan immersos els agents negociadors. Tanmateix, que tothom vegi que amb convergents i republicans no n’hi ha prou significa que el procés continua sent transversal i que el poble hi continua creient. Encara bo que els cupaires no han trencat negociacions i de moment s'han mostrat força optimistes per poder bastir una unitat amb ells també. En tot cas, a Escòcia tot l’independentisme estava arrossegat pel SNP d’Alex Salmond, i el 18 de setembre de l’any passat es va veure que no era prou transversal ni generava prou entusiasme.
Les preguntes que necessiten resposta abans del 27-S no es queden aquí: la majoria absoluta que s’ha d’aconseguir el dia dels comicis és només en escons al Parlament o també en nombre de vots totals, com el Dietari del Procés reclama des de fa setmanes? A banda, hi haurà govern de concentració de totes les forces polítiques que signin el full de ruta després dels comicis? Sobre la redacció de la Constitució, quin serà el procediment exactament? Serà prou participatiu? I per últim, a banda de saber quines lleis es volen aprovar durant la propera legislatura, s’explicarà algun detall més? Com carai tots els impostos dels catalans aniran de sobte un dia a parar a les arques de la Generalitat sense que l’Estat ho pugui evitar?
Òbviament, és molt aviat per algunes preguntes tècniques i no s’han d’ensenyar les cartes, però la ciutadania necessitarà més detalls abans de creure’s, sense més, que el març de 2017 serem independents.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
