Tot i que aquesta setmana santa ha estat força moguda arran del preacord sobre un full de ruta comú entre CiU i ERC, les aigües es calmen en els dies festius que comencen amb divendres sant, però amb molts debats oberts. Un d'ells, el de la llei electoral. Potser és el que fa més vergonya de tots, ja que era un dels objectius de la legislatura. Bé, d'aquesta legislatura, i de les anteriors. Per enèsima vegada, els partits no són capaços de posar-se d'acord en una legislació que tenen totes les altres comunitats autònomes de l'Estat. En teoria abans que es dissolgui el parlament la llei electoral es debatrà al Ple, ja que la setmana que ve la ponència aprovarà el text. Amb tota probabilitat, però, la legislació no aconseguirà les dues terceres parts de suport que necessita per ser validada. Serà l'enèsim fracàs. I per què?
CiU, ERC i ICV no s'han posat d'acord en una fórmula de repartiment d'escons, perquè cadascú té la seva, així que han acordat continuar amb el model actual però amb les llistes desbloquejades. Ara bé, el PSC s'ha negat en banda a acceptar aquest acord de mínims, perquè vol circumscripció única -això els donaria més diputats, ja que els votants de l'àrea metropolitana guanyarien pes-. Així, no s'arribarà a majoria de dos terços i les eleccions del 27-S s'encararan amb la llei genèrica espanyola de nou.
Arribats a aquest punt i havent constatat el fracàs majúscul de la classe política, no seria més sensat aparcar el debat ara que després dels comicis s'haurà d'obrir un procés constituent on es tractin tots els temes de futur? Una assemblea constituent haurà d'obrir el meló en tots els assumptes espinosos, i si tot surt bé, estarà obligada a trobar una bona solució ja que Catalunya ja no podrà dependre de la legislació de l'estat veí.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
