En pocs mesos va passar de no ser coneguda per ningú, a ser la primera força en les enquestes per les eleccions espanyoles. El 2014 va ser el de l'explosió de Podemos, i a finals d'any es veia com a opció probable que Pablo Iglesias es fés amb La Moncloa, però de la mateixa manera que tothom vam presenciar astorats l'ascens meteòric del nou partit, ara observem amb la mateixa sorpresa com ha tocat sostre tan ràpid i com en menys d'un any de donar-se a conèixer ja està de baixada. És impossible generalitzar, i cadascú tindrà els seus motius per desconfiar-hi, però després de parlar fa uns dies amb un madrileny i un gallec residents a Londres que fa mig any em cantaven les grandeses de Podemos, vaig descobrir motius prou representatius:
El madrileny em deia: “Estic força desencantat, perquè no veig que Pablo Iglesias tingui imatge de president d'Espanya. L'altre dia vaig veure'l en una tertúlia enganxant-se en discussions amb periodistes de La Razón i El Mundo. Ells el provocaven i ell responia insultant-los i desqualificant-los. Pablo Iglesias és un tertulià, no un polític que opti a ser president del país. Alexis Tsipras defensa les mateixes idees, però té una imatge ben diferent“.
El gallec era encara més contundent: “He perdut la fe en Podemos. Les coses que diuen són impossibles de complir. Ens estan enganyant, i a més no m'agraden gens els seus vincles amb Veneçuela. A més, qui és més casta que Monedero? Diuen que cobrar 500.000 euros en un informe només està a l'abast dels premis Nobel en economia! No sé amb quina moral parlen d'acabar amb la corrupció quan Monedero ha hagut de fer una declaració complementària a Hisenda perquè l'han enganxat”. Després de descartar, doncs, votar a Podemos, PP i PSOE, conclou: “L'única opció és Ciudadanos, com a mínim a Espanya són els únics que són nous, estan nets i diuen coses realistes”.
Els grans experts que es dediquen a saber d'on vénen les transferències de vots veuen molt clara una fuga des del PP i el PSOE cap al partit d'Albert Rivera. Ara bé, ningú preveia una fuga de Podemos a Ciudadanos. Què en pot aprendre el sobiranisme català de tot plegat? Els comportaments són diferents, però els independentistes han de tenir clar quin ha de ser l'objectiu pel 27-S: arrebatar els suports als de Pablo Iglesias, deixar-la seca de vots, i fer el mateix amb ICV. Els que simpatitzen amb aquests dos partits són els únics que, realistament, poden sumar-se a la independència si decieixen canviar. I tant Podemos com Iniciativa van de baixada. És el moment d'aprofitar-ho i, de moment, CiU ha demostrat saber-ho amb els comentaris de Mas i Turull aquesta setmana. Així, tenint en compte que l'unionisme es mou en els 40-50 escons, el sobiranisme en podria arribar a obtenir 80 o 90.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
