Enèsima jornada de burla de l'Estat a l'autogovern català. El Congrés dels Diputats ha tornat a menystenir la llengua catalana rebutjant, amb els vots del PP i d'UPyD, que els jutges que exerceixen al Principat hagin de saber l'idioma propi del país. És a dir, haurem d'aguantar la inverosímil negativa d'un jutge a acceptar un compareixent a un judici que es vulgui expressar en català, perquè simplement no l'entén. Quants joves surten cada any de les facultats catalanes amb la carrera de dret?
De nou, i per enèsima vegada, ens han de dir des de la ignorància, centralisme i imperialisme cultural com ens hem d'organitzar. I per acabar-ho d’adobar, UPyD ha dit que la immersió lingüística és “franquisme educatiu” i el PP ens ha dit que la mesura és pròpia del “totalitarisme”. Per què no deroguen l’article de l’Estatut que dóna al català caràcter de llengua oficial i llestos?
D’altra banda, el mateix poder judicial de l’Estat ha atorgat el famós 25% a sis famílies de Sant Cugat i Mataró. Sis nens veuran acomplerta la voluntat de tenir part de l’educació en castellà, però entre 120 i 150 alumnes veuran estroncada la voluntat de seguir amb la seva plàcida immersió. Discriminació massiva. La minoria governa a la majoria, cosa que sí que recorda altres èpoques de la història.
Algú té cap dubte sobre què ens juguem el 27-S? L’asfíxia ja és insofrible, i espera a les noves eleccions espanyoles no té cap sentit, ja que si el PP baixa, Ciudadanos i si fa falta per sumar el PSOE ajudaran a no deixar avançar ni un pas més l’autogovern català, el seu idioma, i el seu procés. És per això que tot i que cada municipi és un món, aquest és un any històric i de cara a l’embat final qualsevol detall es necessitarà. Així que com més regidors independentistes, millor.
Sabedor d’aquesta circumstància, l’alcaldable per Barcelona Alfred Bosch ha insistit a relacionar municipis i procés nacional al segon debat dels candidats d’aquest dimarts al matí. Ha forçat un gest favorable a la independència de Xavier Trias i ha incomodat a Colau, que no ha aclarit què votarien els seus regidors si el ple de Barcelona ha de votar sobre la incorporació de la ciutat a l’AMI. La candidata de la CUP, María José Lecha, ha estat més aviat tova i se l’ha notat novella per la poca capacitat d’interrompre la resta per fer intervencions. Collboni i Fernández Díaz han estat la imatge de la vella política, ja que només s’han activat per a criticar Trias i descol·locar Colau –el candidat popular ho ha aconseguit-, i Carina Mejías ha imprès una imatge de més seriositat i menys hooliganisme que la resta d’unionistes, tot i que no ha intervingut en excés.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí