Infinitat de titulars ens deixen aquestes eleccions municipals. Potser el més cridaner és que Ada Colau ha aconseguit ser primera força a Barcelona, desbancant CiU. Per un marge ajustat, 18.000 vots, però amb 11 regidors supera d’un a Xavier Trias. No hi ha massa dubte que serà la nova alcaldessa de la capital catalana, encara que estigui a 10 edils de la majoria absoluta, perquè en última instància s’acabarà imposant la llista més votada. La revolució Colau, germana de la revolució espanyola que busca Pablo Iglesias, ha arribat en certa manera.
Així, els més curts de mires interpreten la victòria de l’exportaveu de la PAH com la fi del procés. Sí, és cert que tenir l’ajuntament de la capital catalana no especialment receptiva en termes d’independentisme no serà una gran ajuda amb el repte que tenim davant com a país. Tanmateix, en el mateix consistori barceloní Esquerra ha igualat els seus millors resultats en democràcia amb 5 regidors i la CUP ha irromput amb 3. Són 18 regidors sobiranistes de 41 (màxim històric), una altra revolució que, com la de Colau, ha triomfat.
Barcelona és paradigmàtica, ja que la trobada entre revolucions s’ha repetit en molts municipis, i això ha ocasionat consistoris petits fragmentats en sis, set o vuit partits diferents, amb multitud d’escenaris ingovernables. A les revolucions independentista i ‘Guanyem’, fins i tot en casos puntuals com el de L’Hospitalet de Llobregat o Tarragona s’ha sumat a la festa una tercera ‘revolució’, la de Ciudadanos, segons a aquests municipis. Tot això, en detriment del PP, el PSC i CiU en menor mesura.
Ara bé, mirant els resultats amb perspectiva, no ha dubte: en aquesta convivència de tres revolucions, la sobiranista és la que s’ha imposat clarament a Catalunya. Convergència ha baixat 100.000 vots, però ERC ha duplicat resultats i, increïblement, la CUP gairebé quadruplicat. En definitiva, 300.000 sufragis més que fa 4 anys pels independentistes fins a arribar a 1,4 milions, el 45% del total. En unes eleccions on també hi ha hagut molta gent que ha votat en clau municipal i que ha fet aguantar així el PSC, i on molts han apostat per candidatures locals, el 50%+1 de vots sobiranistes està a tocar de cara el 27-S. Uns 700 municipis tenen com a llista més votada convergents, republicans o cupaires, dos terços de regidors totals també han anat a aquestes tres formacions i l’independentisme dominarà les 4 diputacions i més de 30 consells comarcals.
Aquesta pot ser l’avantsala d’uns resultats astronòmics per la CUP d’aquí a quatre mesos, que ha guanyat 13 alcaldies (5 d’elles amb majoria absoluta). Sobretot, però, l’augment sobiranista ho deixa tot preparat perquè el Parlament passi a ser independentista aquesta tardor. Ara bé, Ada Colau i Barcelona donen un gran toc d’atenció: la unitat ven, les llistes unitàries venen, i la gent a la ciutat comtal ha apreciat que moltes formacions hagin fet un pas enrere per unir esforços. El poble ha premiat l’estratègia aglutinadora de Barcelona en Comú. Què vol dir això?
Que qui ens volen dur a un estat nou han de pactar més que mai un full de ruta unitari que s’entengui. Sense subterfugis. L’oportunitat és tan única com la del 18 de setembre passat a Escòcia, i no s’ha de deixat escapar. Si els partits fallen,potser la gent tindrà un ‘Catalunya en Comú’ com a alternativa (posaran ara tantes pegues Podem a ICV per sumar esforços?) i s’hi bolcarà com ha fet a Barcelona. I amb això, la majoria absoluta al Parlament per proclamar l’Estat català serà un altre somni a tocar frustrat.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
