La pel·lícula dels fets d’avui és ben estranya. Amb un Trias autodescartat per l’alcaldia de Barcelona, els poders fàctics –les grans empreses- han mogut la fitxa de Fernández Díaz, que ha ofert suport per a la investidura del convergent. Trias s’ha vist certament obligat a temptar la sort, però ho ha acabat fent, i s’ha llençat a la piscina sense gaire convicció. L’alcalde sortint ha proposat un pacte impossible: CiU+ERC+PSC (amb el suport d’investidura del PP). Alfred Bosch ja ha sortit ràpidament a refusar l’oferiment.
Bosch haurà de veure, per altra banda, l’estratègia que emprendrà. Els sectors tripartidistes (MÉS), l’empenyen cap a la formació d’un govern amb Ada Colau, mentre que la prudència de la CUP fa preferible l’opció dels suports externs i puntuals. L’objectiu és arrossegar el proper govern municipal cap a postures el més independentistes possibles. De fet, la pròpia Colau ja ha dit que el seu partit “no posarà entrebancs al procés”. Punt a favor.
Parlant d’empresaris, d’empresaris unionistes, perquè d’independentistes també n’hi ha, i molts, Mas ha inaugurat les XXXI Jornades d’Economia del Cercle d’Economia i s’ha referit al procés d’aquesta manera: “o el sobiranisme té força per constituir un estat o Espanya proposa una solució que el poble català accepti”. Mas ha descrit la situació d’ofec que pateix Catalunya, i la desídia espanyola amb l’afer català. Pel president, la clau és: “a Catalunya tenim incògnita: una majoria sí o no a favor que Catalunya acabi tenint un estat per ell mateix? Aquesta incògnita s'ha de poder resoldre. Si no podem, s'enquistarà. Millor fer-hi front que quedar-se de braços plegats”.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
